Conquerir la mort//Conquer death//Conquistar la muerte

Realment.., què significa mort? Ens la podem aplicar a nosaltres? El meu pare deia que la eternitat eren els fills.., però això és un altre tema. Hi han tantes definicions de mort com opinions hi han al món, sinó, només cal investigar una mica en les definicions als diccionaris de la llengua i veureu quina varietat profunda hi ha en elles. De fet, crec que mort és una qüestió de consciència. Els éssers conscients de la seva pròpia existència poden ser capaços d’adonar-se que morir, morir.., només mor el cos que es deteriora i es fon totalment, si no fos pels ossos que queden com a testimonis de que havia existit un cos. Els animals tenen instint de protecció perquè no son conscients de que la mor només és del cos.., i, els éssers humans.., també tenim aquest mateix instint bàsic de protecció però per ignorància, ja que així ho hem après durant centúries i mil·lennis. Només que ens aturéssim uns instants a pensar-hi, ens adonaríem que alguna cosa persisteix després del cos. Alguns científics s’hi han topat amb aquest quelcom inexplicable, i fins i tot s’han atrevit a determinar el seu pes infinitesimal, pesant a una persona abans i després del seu finiment.
Com podem els ésser humans conquerir la mort? Doncs canviant la consciència de la identitat. Si tinc un cos, jo no sóc el cos; i si el cos acaba la seva funció, és un problema que no existeix per a mi, doncs, de segur que la mort només existeix pels elements físics, i la consciència no és física, viatja per l’element èter quan se’n va del cos fins que un altre cos és a punt per a que aquella consciència el pugui ocupar. Així és que, més que mort n’hauríem de dir transit, perquè és això el que succeeix, es transita. Si som capaços d’embeure aquesta idea de ser l’ànima i no el cos.., ja hem conquerit la mort.

Really, what does death mean? Can we apply it to ourselves? My father said that eternity was children… but that is another topic. There are as many definitions of death as there are opinions in the world, otherwise, you just need to do a little research into the definitions in language dictionaries and you will see what a profound variety there is in them. In fact, I believe that death is a matter of conscience. Beings aware of their own existence may be able to realize that dying, dying…, only the body that deteriorates and completely melts dies, if it were not for the bones that remain as witnesses that a body had existed. Animals have a protection instinct because they are not aware that death only belongs to the body…, and human beings…, we also have that same basic protection instinct but out of ignorance, since that is how we have learned it for centuries and millennia. As soon as we stop for a few moments to think about it, we would realize that something persists after the body. Some scientists have come across this inexplicable something, and have even dared to determine its infinitesimal weight, weighing a person before and after death.
How can human beings conquer death? Well, changing the consciousness of identity. If I have a body, I am not the body; and if the body ends its function, it is a problem that does not exist for me, well, surely death only exists for the physical elements, and consciousness is not physical, it travels through the ether element when it leaves the body until another body is ready for that consciousness to occupy it. So, rather than death we should call it transit, because this is what happens, it is transited. If we are able to imbibe this idea of being the soul and not the body…, we have already conquered death.

Realmente.., ¿qué significa muerte? ¿Nos la podemos aplicar a nosotros? Mi padre decía que la eternidad eran los hijos… pero eso es otro tema. Hay tantas definiciones de muerte como opiniones existen en el mundo, sino, sólo hace falta investigar un poco en las definiciones en los diccionarios de la lengua y verá qué variedad profunda hay en ellas. De hecho, creo que muerte es una cuestión de conciencia. Los seres conscientes de su propia existencia pueden ser capaces de darse cuenta de que morir, morir.., sólo muere el cuerpo que se deteriora y se funde totalmente, si no fuera por los huesos que quedan como testigos de que había existido un cuerpo. Los animales tienen instinto de protección porque no son conscientes de que la muerte sólo es del cuerpo.., y, los seres humanos.., también tenemos ese mismo instinto básico de protección pero por ignorancia, ya que así lo hemos aprendido durante centurias y milenios. Nada más detenernos unos instantes a pensar en ello, nos daríamos cuenta de que algo persiste después del cuerpo. Algunos científicos se han topado con este algo inexplicable, e incluso se han atrevido a determinar su peso infinitesimal, pesando a una persona antes y después de su finamiento.
¿Cómo podemos los seres humanos conquistar la muerte? Pues cambiando la conciencia de la identidad. Si tengo un cuerpo, yo no soy el cuerpo; y si el cuerpo termina su función, es un problema que no existe para mí, pues, seguro que la muerte sólo existe para los elementos físicos, y la conciencia no es física, viaja por el elemento éter cuando se va del cuerpo hasta que otro cuerpo está listo para que aquella conciencia pueda ocuparlo. Así que, más que muerte deberíamos llamarlo tránsito, porque es esto lo que sucede, se transita. Si somos capaces de embeber esta idea de ser el alma y no el cuerpo.., ya hemos conquistado la muerte.