
Avui podem desmitificar aquest tema amb el que majorment la humanitat sencera s’ha educat, passant pels més antics que embalsamaven els cadàvers (mòmies), fins als enterraments en terra sagrada (cementiris), i, últimament amb la incertesa de les incineracions, on el cos es destrueix…
Punt: La gent pensen que Déu pot fer el que vulgui, que fins i tot pot ressuscitar els morts.
És massa literal aquesta idea de resurrecció, una mica naïf i una mica inquietant. I Déu no hi té res a veure, com moltes altres coses que la gent creiem que Ell en té la culpa o que Ell ho gestiona.
De fet, la Seva única missió en aquest temps és despertar a la humanitat d’aquest son o forat fosc on estem ficats. A la Índia també Li han donat el nom de «El Donador de la Vida», però no és una vida literal, sinó una vida espiritual, tornar a comprendre la nostra identitat real. En certa manera és com si estiguéssim morts a l’espiritualitat, estem massa abocats a la sensualitat; el cor se’ns torna de pedra davant tanta violència i injustícies; llavors deixem de sentir i ho normalitzem tot. Tant és així que ahir algú va dir: -Si no pogués matar a algú en els meus llibres.., quan més gent hi mato més descansada mentalment em trobo-. Estem realment malament. Ell ens ve a «ressuscitar» d’aquest mal son.
Today we can demystify this issue with which most of humanity as a whole has been educated, going through the oldest embalming of corpses (mummies), to burials in sacred ground (cemeteries), and, lately with the uncertainty of cremations, where the body is destroyed…
Point: People think that God can do whatever he wants, that he can even raise the dead.
This idea of resurrection is too literal, a little naïve and a little disturbing. And God has nothing to do with it, like many other things that we people believe He is to blame for or that He manages.
In fact, His only mission at this time is to awaken humanity from this sleep or dark hole in which we are stuck. In India they have also given Him the name “The Giver of Life”, but it is not a literal life, but a spiritual life, to understand our real identity again. In a certain way it is as if we are dead to spirituality, we are too immersed in sensuality; our hearts turn to stone in the face of so much violence and injustice; then we stop feeling and normalize everything. So much so that yesterday someone said: -If I couldn’t kill someone in my books…, the more people I kill, the more mentally rested I am-. We are really bad. He comes to “resurrect” us from this bad sleep.
Hoy podemos desmitificar este tema con el que se ha educado a la mayor parte de la humanidad en su conjunto, pasando por los más antiguos el embalsamamiento de cadáveres (momias), hasta los entierros en tierra sagrada (cementerios), y, últimamente, con la incertidumbre de las cremaciones, dónde el cuerpo se destruye…
Punto: La gente piensa que Dios puede hacer lo que quiera, que incluso puede resucitar a los muertos.
Esta idea de resurrección es demasiado literal, un poco naïf y un poco inquietante. Y Dios no tiene nada que ver en eso, como en muchas otras cosas que nosotros creemos que Él tiene la culpa o que Él gestiona.
De hecho, Su única misión en este momento es despertar a la humanidad de este sueño o agujero oscuro en el que estamos metidos. En la India también Le han puesto el nombre de “El Donador de Vida”, pero no es una vida literal, sino una vida espiritual, para comprender nuevamente nuestra verdadera identidad. En cierto modo es como si estuviéramos muertos a la espiritualidad, estamos demasiado inmersos en la sensualidad; nuestros corazones se vuelven de piedra ante tanta violencia e injusticia; entonces dejamos de sentir y normalizamos todo. Tanto es así que ayer alguien dijo: -Si no puedo matar a alguien en mis libros.., cuanta más gente mato, más descansado mentalmente estoy-. Estamos realmente mal. Él viene a “resucitarnos” de este mal sueño.