Meravellats per a algú//Marveled by someone//Maravillados por alguien
No seria la primera vegada que l’especialitat d’algú ens impressionés positivament. Al principi és això: -una quasi adoració per a aquell-. Però després pot ser que l’enveja s’obri pas en els sentiments, i, d’aquí pot derivar en sentir-se menys que aquell a qui admiràvem.
Benedicció: En comptes de quedar impressionats davant la bondat d’algú, inculqueu-la en vosaltres mateixos.
Si pensem una mica més profundament podem arribar a una pregunta que és com una revelació: -Qui va ser que li donà aquella especialitat o virtut? Li ve de naixement?.., potser sí, però per alguna raó inexplicable la té, sigui de naixement o sigui apresa. Déu ens diu que tot ho tenim dins nostre, que l’ànima ve equipada amb tot un paper a interpretar. Potser a una li toca un paper d’artista, o de metgessa, o de capellà.., etc… Revisem la nostra vida i veurem que estem seguint un guió invisible: -per què he triat un camí i no pas aquell altre que també se m’obria al davant?- Tenim el sentiment de ser més o menys lliures però, és un paradigma, perquè som actors i com ells interpretem un guió. Malgrat tot, és la meravella de la vida i per això mai hem d’envejar ningú, tenim la capacitat de reinventar-nos: tenim un magatzem ple a vessar de virtuts dins de l’ànima; és la nostra decisió usar-les o no.., tot i així.., és el paradigma!
It wouldn’t be the first time that someone’s specialty impressed us positively. At the beginning it is this: – an almost adoration for that one -. But then envy can make its way into feelings, and from here it can lead to feeling less than the one who we admired.
Blessing: Instead of being impressed by someone’s kindness, instill it in yourselves.
If we think a little more deeply we can arrive at a question that is like a revelation: -Who gave him that specialty or virtue? Does it come to him by birth?.., maybe yes, but for some inexplicable reason he has it, either by birth or learned. God tells us that we have everything within us, that the soul comes equipped with a whole role to play. Perhaps one of us has the role of an artist, or a doctor, or a priest.., etc… Let’s review our life and see that we are following an invisible script: -why have I chosen one path and not that other which also opened in front of me?- We have the feeling of being more or less free, but it is a paradigm, because we are actors and like them we interpret a script. Despite everything, it is the wonder of life and that is why we must never envy anyone, we have the ability to reinvent ourselves: we have a storehouse full of virtues inside the soul; it’s our decision to use them or not.., still.., it’s the paradigm!
No sería la primera vez que la especialidad de alguien nos impresione positivamente. Al principio es esto: -una casi adoración por aquel-. Pero luego la envidia puede abrirse paso en los sentimientos, y de aquí puede llevarnos a sentirnos menos que aquel a quien admirábamos.
Bendición: En lugar de dejarse impresionar por la bondad de alguien, inculcadla en vosotros mismos.
Si pensamos un poco más profundamente podemos llegar a una pregunta que es como una revelación: -¿Quién le dio esa especialidad o virtud? ¿Le viene de nacimiento?.., tal vez sí, pero por alguna razón inexplicable la tiene, ya sea de nacimiento o aprendido. Dios nos dice que lo tenemos todo dentro de nosotros, que el alma viene equipada con todo un papel que desempeñar. Quizás una de nosotras tenga el papel de artista, o de médico, o de sacerdote.., etc… Repasemos nuestra vida y veremos que estamos siguiendo un guion invisible: -¿por qué he elegido un camino y no aquel otro que también se abrió frente a mí? Tenemos la sensación de ser más o menos libres, pero es un paradigma, porque somos actores y como ellos interpretamos un guion. A pesar de todo, es la maravilla de la vida y por eso nunca debemos envidiar a nadie, tenemos la capacidad de reinventarnos: tenemos un almacén lleno de virtudes dentro del alma; es nuestra decisión usarlas o no.., aún así.., ¡es el paradigma!
luminiscències 2013/2026 