luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

Si no actuo avui, quan//If I don’t act today, when//Si no actúo hoy, cuándo

Reflexió de la Setmana  19 de maig de 2024<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana

L’anomenada “veu de la consciència” s’origina a les profunditats de l’ésser, on estan registrades les qualitats més bàsiques i naturals.
La puresa i el poder espiritual originals intenten protegir a l’ésser de la seva pròpia obstinació. L’impuls de voler ser millor o fer el bé sorgeix d’aquesta essència divina individual. La pròpia ànima sap per intuïció que el seu estat natural era poderós i pur i que, amb el pas del temps, va anar perdent progressivament l’accés a aquest estat. Les característiques originals van ser enterrades tan profund que, a la major part de nosaltres, aquesta veu interna amb prou feines és un gemec.
En enfrontar-se a mals hàbits, tendències, credos, informacions i valors actuals, molts d’ells contraris al sentit original, la consciència té poca o cap influència sobre la direcció que l’ésser pren.
Inventem tantes excuses diàriament, i amb tanta facilitat, que no ho pensem dues vegades a l’hora d’argumentar raons per tapar alguna deficiència de l’ésser. Pot ser degut a la por que ens critiquin o perdre la nostra imatge que fem servir excuses per amagar debilitats. Potser fins i tot és simple mandra d’emprendre un canvi positiu.
I, aleshores, la vida passa inexorablement, dia rere dia, i les mesures que podrien fer més fàcil i agradable el meu viatge són ignorades per la il·lusió que, en algun dia especial del futur, em sentiré fort i faré alguna cosa. M’oblido que el demà és el fruit de les llavors que planti avui. Si no actuo avui, és probable que no ho faci demà.

Extracte del llibre:
La darrera frontera,
Un viatge per la consciència humana,
Ed. Brahma Kumaris
Ken O’Donnell

The so-called “voice of conscience” originates in the depths of the being, where the most basic and natural qualities are registered.
The original purity and spiritual power attempt to protect the being from its own obstinacy. The impulse to want to be better or to do good arises from that individual divine essence. The soul itself knows intuitively that its natural state was powerful and pure and that, with the passage of time, it progressively lost access to that state. The original characteristics were buried so deep that, for most of us, that inner voice is barely a moan.
When faced with bad habits, tendencies, creeds, information and current values, many of them contrary to the original meaning, conscience has little or no influence on the direction that the being takes.
We invent so many excuses daily, and with such ease, that we do not think twice when arguing reasons to cover up some deficiency of the being. It may be due to fear of being criticized or losing our image that we use excuses to hide weaknesses. It may even be simple laziness to undertake positive change.
And so life passes inexorably, day after day, and the measures that might make my journey easier and more enjoyable are ignored by the illusion that, on some special day in the future, I will feel strong and do something about it. I forget that tomorrow is the fruit of the seeds I plant today. If I don’t act today, I probably won’t act tomorrow.

Excerpt from the book:
The last frontier
A journey through human consciousness,
Ed. Brahma Kumaris
Ken O’Donnell

La llamada “voz de la conciencia” se origina en las profundidades del ser, donde están registradas las cualidades más básicas y naturales.
La pureza y el poder espiritual originales intentan proteger al ser de su propia obstinación. El impulso de querer ser mejor o de hacer el bien surge de esa esencia divina individual. La propia alma sabe por intuición que su estado natural era poderoso y puro y que, con el paso del tiempo, fue perdiendo progresivamente el acceso a ese estado. Las características originales fueron enterradas tan hondo que, en la mayor parte de nosotros, esa voz interna apenas es un gemido.
Al enfrentarse a malos hábitos, tendencias, credos, informaciones y valores actuales, muchos de ellos contrarios al sentido original, la conciencia tiene poca o ninguna influencia sobre la dirección que el ser toma.
Inventamos tantas excusas diariamente, y con tanta facilidad, que no lo pensamos dos veces a la hora de argumentar razones para cubrir alguna deficiencia del ser. Puede deberse al miedo a que nos critiquen o a perder nuestra imagen que usamos excusas para esconder debilidades. Puede que incluso sea simple pereza de emprender un cambio positivo.
Y, entonces, la vida pasa inexorablemente, día tras día, y las medidas que podrían hacer más fácil y agradable mi viaje son ignoradas por la ilusión de que, en algún día especial del futuro, me sentiré fuerte y haré algo al respecto. Me olvido de que el mañana es el fruto de las semillas que plante hoy. Si no actúo hoy, es probable que no lo haga mañana.

Extracto del libro:
La última frontera,
Un viaje por la conciencia humana,
Ed. Brahma Kumaris
Ken O’Donnell

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona

Deixa un comentari