Auto-consciència🎇Self-awareness🎇Autoconsciencia

Deia un filòsof contemporani avui: Tot ésser viu que es pugui reproduir té consciència d’existir. La consciència no només és una adjudicació humana; tots els animals (i afegia que els vegetals també.., però això és més discutible) tenen consciència d’existir. Una altra cosa és l’auto-consciència; aquesta sí que és únicament humana: és l’únic que sap què està pensant, que ho pot reflexionar i definitivament decidir pensar en una altra cosa, o, intentar no pensar res.

Slogan: Aturar una ment i un intel·lecte ocupats en un segon, és una pràctica elevadíssima.

Ens creiem tan superiors als animals… que de vegades em fa vergonya aliena en veure les habilitats intrínseques d’alguns animals (anomenats instints) incapaços d’assumir-les «els superiors éssers humans».
Molts es conformen fer i deixar que tot flueixi; d’altres s’acontenten pensant que tenen consciència, i, aleshores no son tan diferents dels animals que menyspreen posant-se’ls al plat; alguns s’adonen que son capaços de canviar si s’ho proposen i així escalen al nivell de l’auto-consciència.
Anant una mica més enllà.., perquè l’ésser humà sempre tenim inquietuds d’avançar, encara que no en siguem conscients del tot, podem escalar un nivell més amunt quan, en el pitjor moment de més atabalament, ens aturem de sobte, fem un pas enrere mentalment, i, ens col·loquem en el present.
Aquesta pràctica entrena l’ànima, l’enforteix i la fa menys vulnerable, doncs comença a saber manejar dos dels seus instruments: la ment i l’intel·lecte.

A contemporary philosopher said today: Every living being that can reproduce is aware of its existence. Consciousness is not only a human adjudication; all animals (and he added that plants too.., but this is more debatable) are aware of their existence. Another thing is self-awareness; this is indeed only human: he is the only one who knows what he is thinking, who can reflect on it and definitively decide to think about something else, or, try not to think at all.

Slogan: To stop a busy mind and intellect in a second, it is an extremely high practice.

We believe ourselves to be so superior to animals… that sometimes I have feelings ashamed others to see the intrinsic abilities of some animals(called instincts) unable to be assumed by “the superior human beings”.
Many are content to do and let everything flow; others are content with thinking that they have consciousness, and then they are not so different from the animals they despise by putting them on the plate; some realize that they are capable of changing if they set their minds to it and thus rise to the level of self-awareness.
Going a little further.., because human beings always have anxieties to move forward, even if we are not fully aware of it, we can climb a level higher when, in the worst moment of greatest confusion, we suddenly stop, we take a step back mentally, and we place ourselves in the present.
This practice trains the soul, strengthens it and makes it less vulnerable, because it begins to know how to handle two of its instruments: the mind and the intellect.

Un filósofo contemporáneo decía hoy: Todo ser vivo que puede reproducirse es consciente de su existencia. La conciencia no es sólo una adjudicación humana; todos los animales (y añadió que las plantas también.., pero esto es más discutible) son conscientes de su existencia. Otra cosa es la autoconciencia; en efecto, esto es sólo humano: él es el único que sabe lo que piensa, que puede reflexionar sobre ello y decidir definitivamente pensar en otra cosa, o intentar no pensar en nada.

Eslogan: Detener una mente y un intelecto ocupados en un segundo, es una práctica extremadamente elevada.

Nos creemos tan superiores a los animales… que a veces tengo sentimientos de vergüenza ajena al ver las capacidades intrínsecas de algunos animales (llamadas instintos) incapaces de ser asumidas por “los superiores seres humanos “.
Muchos se contentan con hacer y dejar que todo fluya; otros se contentan con pensar que tienen conciencia, y entonces no son tan diferentes de los animales a los que desprecian poniéndolos en su plato; algunos se dan cuenta de que son capaces de cambiar si se lo proponen y así alcanzan el nivel de autoconciencia.
Yendo un poco más allá.., porque el ser humano siempre tenemos ansias de avanzar, aunque no seamos plenamente conscientes de ello, podemos subir un nivel más cuando, en el peor momento de mayor confusión, de repente nos detenemos, damos un paso atrás mentalmente y nos situamos en el presente.
Esta práctica entrena el alma, la fortalece y la hace menos vulnerable, porque comienza a saber manejar dos de sus instrumentos: la mente y el intelecto.