Sortir de la Gàbia daurada//Getting out of the golden cage//Salir de la Jaula dorada

Reflexió de la Setmana  14 de juliol de 2024<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana

Sortir de la Gàbia daurada

Quan les persones són dependents són com ocells en una gàbia daurada, pulcra i ordenada, en què el seu mutu suport els manté atrapats, encara que confortablement.
Com que mai no dirigeixen la mirada cap a ells mateixos, no s’adonen mai del seu propi potencial per superar els límits que s’han imposat, per ser lliures. No veuen que són ells mateixos els que potencien les situacions negatives i que fan d’altres persones i situacions els seus amos.
Volen un i altre cop a la seva gàbia circular de limitacions, sentint de vegades la frustració d’aquests límits i queixant-se per ells, però poques vegades són conscients que han creat les seves gàbies. Al capdavall, una gàbia pot ser molt convenient i còmoda i, sobretot, familiar.
Com menys miren cap a l’interior, més miren cap enfora i projecten la responsabilitat cap als altres, i cada projecció posa un barrot més a la gàbia. La clau de la gàbia és sempre a l’abast, ja que és a l’interior. Quan algú reconeix el seu propi potencial per assolir la llibertat, troba i utilitza la clau per abandonar la gàbia. Això és il·luminació. La il·luminació no és sinó adonar-se d’on és la clau.
Tenir fe en la clau i fer-la servir requereix d’ajuda. L’única ajuda veritablement altruista és la de Déu. A mesura que anem cap a l’interior, Ell ens dóna poder per ser lliures; el que hem de fer és mantenir constantment present el pensament de la llibertat i ser veritables amb nosaltres mateixos.
Girem la clau i sortim de la gàbia. Volar és tenir una nova visió de la nostra vida i de nosaltres; és tenir noves actituds que no ens lliguin a petiteses confortables. Déu atorga a l’ànima les ales per volar més enllà de la gravetat dels vells patrons.

Extracte del llibre:
El punt Alfa,
Una mirada a Déu,
Ed. Brahma Kumaris
Anthony Strano

Getting out of the golden cage

When people are dependent they are like birds in a clean, orderly, golden cage, in which their mutual support keeps them trapped, albeit comfortably.
Since they never look at themselves, they never realize their own potential to overcome the limits they have imposed on themselves, to be free. They do not see that they themselves are the ones who enhance negative situations and make other people and situations their masters.
They fly around in their circular cage of limitations, sometimes feeling the frustration of those limits and complaining about them, but rarely are they aware that they have created their own cages. After all, a cage can be very convenient and comfortable and, above all, familiar.
The less they look inward, the more they look outward and project responsibility onto others, and each projection puts one more bar in the cage. The cage key is always within reach as it is inside. When someone recognizes their own potential to achieve freedom, they find and use the key to leave the cage. This is enlightenment. Enlightenment is nothing but realizing where the key is.
Having faith in the key and using it requires help. The only truly altruistic help is that of God. As we go inward, He gives us the power to be free; What we have to do is to constantly keep the thought of freedom present and be true to ourselves.
We turn the key and leave the cage. Flying is having a new vision of our life and ourselves; It is having new attitudes that do not tie us to comfortable little things. God grants the soul the wings to fly beyond the gravity of old patterns.

Excerpt from the book:
The Alpha point,
A look at God,
Ed. Brahma Kumaris
Anthony Strano

Salir de la Jaula dorada

Cuando las personas son dependientes son como pájaros en una jaula dorada, pulcra y ordenada, en la que su mutuo apoyo les mantiene atrapados, aunque confortablemente.
Como nunca dirigen la mirada hacia sí mismos, no se dan cuenta jamás de su propio potencial para superar los limites que se han impuesto, para ser libres. No ven que son ellos mismos los que potencian las situaciones negativas y que hacen de otras personas y situaciones sus amos.
Vuelan una y otra vez en su jaula circular de limitaciones, sintiendo a veces la frustración de dichos límites y quejándose por ellos, pero rara vez son conscientes de que han creado sus propias jaulas. Después de todo, una jaula puede ser muy conveniente y cómoda y, sobre todo, familiar.
Cuanto menos miran hacia el interior, más miran hacia afuera y proyectan la responsabilidad hacia otros, y cada proyección le pone un barrote más a la jaula. La llave de la jaula está siempre al alcance, ya que está en el interior. Cuando alguien reconoce su propio potencial para alcanzar la libertad, encuentra y utiliza la llave para abandonar la jaula. Esto es iluminación. La iluminación no es sino darse cuenta de dónde está la llave.
Tener fe en la llave y usarla requiere de ayuda. La única ayuda verdaderamente altruista, es la de Dios. A medida que vamos hacia el interior, Él nos da el poder para ser libres; lo que tenemos que hacer es mantener constantemente presente el pensamiento de la libertad y ser verdaderos con nosotros mismos.
Giramos la llave y salimos de la jaula. Volar es tener una nueva visión de nuestra vida y de nosotros; es tener nuevas actitudes que no nos aten a pequeñeces confortables. Dios otorga al alma las alas para volar más allá de la gravedad de los viejos patrones.

Extracto del libro:
El punto Alfa,
Una mirada a Dios,
Ed. Brahma Kumaris
Anthony Strano

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona