Ho fem gairebé sense pensar; quan estem en mig d’un batibull, creguem o no creguem en Déu.., ens surt del lloc més profund un «Déu meu!» És una invocació d’ajuda, encara que sigui involuntària.
Essència: No heu de demanar benediccions ni misericòrdia; tingueu misericòrdia de vosaltres mateixos i recordeu al Pare. També recordeu que Ell és el Pare i també el Professor.
Diguem-ne cultura, costum o record ancestral.., tan se val! Hi ha quelcom superior a la nostra voluntat expressa que ens fa posar-nos a les Seves mans quan no ens veiem capaços de afrontar-ho sols.
Aquest fet no el veig negatiu, sinó com una escletxa on s’hi pot fer pas la llum. La llum de Déu il·lumina totes les nostres ombres, ens fa veure’ns tal com som, però també ens guia pel camí que dur a assemblar-nos a Ell, doncs aquesta és la direcció correcta perquè som ànimes com Ell és, i, els fills solen tenir una retirada als pares. Només que nosaltres hem oblidat què i qui som confusos creient que només som un cos. L’eslògan «ho faria Ell això que vull fer?» és un raser que pot canviar conductes i formes de pensar.
We do it without hardly thinking; when we are in the middle of a mess, whether we believe or not believe in God.., a “My God!” comes from the deepest place. It is an invocation for help, even if it is involuntary.
Essence: You do not have to ask for blessings or mercy; have mercy on yourselves and remember the Father. Also remember that He is the Father and also the Professor.
Let’s call it culture, custom or ancestral memory.., it doesn’t matter! There is something greater than our expressed will that makes us put ourselves in His hands when we do not see ourselves capable of facing it alone.
I do not see this fact as negative, but rather as a loophole where light can make its way through. The light of God illuminates all our shadows, makes us see ourselves as we are, but also guides us along the path that leads to becoming like Him, since this is the correct direction because we are souls as He is, and children usually have a resemblance to the parents. Only we have forgotten what and who we are, confused believing that we are just a body. The slogan “Would He do what I want to do?” It is a pattern that can change behaviors and ways of thinking.
Lo hacemos sin apenas pensar; cuando estamos en medio de un batiburrillo, creamos o no creamos en Dios.., nos sale del lugar más profundo un «¡Dios mío!» Es una invocación de ayuda, aunque sea involuntaria.
Esencia: No tenéis que pedir bendiciones ni misericordia; tened misericordia de vosotros mismos y recordad al Padre. También recordad que Él es el Padre y también el Profesor.
Digámosle cultura, costumbre o recuerdo ancestral.., ¡no importa! Hay algo superior a nuestra voluntad expresa que nos hace ponernos en Sus manos cuando no nos vemos capaces de afrontarlo solos.
Este hecho no lo veo negativo, sino como un resquicio donde se puede abrir paso la luz. La luz de Dios ilumina todas nuestras sombras, nos hace vernos tal y como somos, pero también nos guía por el camino que lleva a parecernos a Él, pues ésta es la dirección correcta porque somos almas como Él es, y , los hijos suelen tener un parecido a los padres. Sólo que nosotros hemos olvidado qué y quiénes somos, confusos, creyendo que sólo somos un cuerpo. El eslogan «¿lo haría Él eso que quiero hacer?» es un rasero que puede cambiar conductas y formas de pensar.
https://es.slideshare.net/slideshow/presentacin-de-shiva/8578922