
Les aigües en calma d’un llac son com un mirall on s’hi reflexa fins i tot qui l’està mirant. Si hi llancem una pedra, si som hàbils, aquella pedra podrà rebotar com si l’aigua li fes de molla. Segur que tothom ha experimentat la sensació especial de veure allunyar el còdol deixant petits cercles que no van més enllà. Però si hi llancem una pedra sense més, veurem com es desenvolupen molts cercles que es van expandint com ondes que poden arribar fins l’altra costat del llac.
Els pensaments son com aquestes pedres que llancem a l’aigua en calma fent que es desdibuixi la superfície. Els pensaments no son innocus, interactuen en l’ambient deixant l’empremta de la seva naturalesa. Per això, en el nostre món d’ara, és tan importat el ser conscients de la naturalesa i intenció dels nostres pensaments, doncs, amb ells estem configurant el benestar o el malestar de l’ambient.
Els nostres pensaments es tornen el nostre món.
The calm waters of a lake are like a mirror in which even the person who is looking at it is reflected. If we throw a stone at it, if we are skilled, that stone will be able to bounce as if the water acted as a spring. I’m sure everyone has experienced the special feeling of seeing the pebble move away leaving little circles that don’t go any further. But if we simply throw a stone at it, we will see how many circles develop that gradually expand like waves that can reach the other side of the lake.
Thoughts are like these stones that we throw into calm water, blurring the surface. Thoughts are not innocuous, they interact in the environment leaving the imprint of their nature. That is why, in our world today, it is so important to be aware of the nature and intention of our thoughts, because with them we are configuring the well-being or unease of the environment.
Our thoughts become our world.
Las tranquilas aguas de un lago son como un espejo en el que se refleja incluso la persona que lo mira. Si le tiramos una piedra, si somos hábiles, esa piedra será capaz de rebotar como si el agua actuara como un resorte. Seguro que todos hemos experimentado la sensación especial de ver cómo la piedra se aleja dejando pequeños círculos que no van a más. Pero si simplemente le tiramos una piedra, veremos cómo se desarrollan muchos círculos que poco a poco se van expandiendo como ondas que pueden llegar al otro lado del lago.
Los pensamientos son como estas piedras que tiramos al agua tranquila, desdibujando la superficie. Los pensamientos no son inocuos, interactúan en el entorno dejando la impronta de su naturaleza. Por eso, en nuestro mundo actual, es tan importante ser conscientes de la naturaleza y la intención de nuestros pensamientos, porque con ellos estamos configurando el bienestar o el malestar del ambiente.
Nuestros pensamientos se convierten en nuestro mundo.