És fàcil caure al parany del malhumor, la crítica i el desgrat, perquè aquesta energia embolcalla el món sencer. Penetra pels «porus» de la ment ennegrint l’ànima. Després, quan estem «emmetzinats» del tot per aquest verí lent i silenciós ja som incapaços d’adonar-nos que hem negativitzat els nostres pensaments. La única «mesura de seguretat» per l’ànima, que fa que ens tornem detectius dels nostres pensaments, és tenir un pelegrinatge subtil de la ment cap a l’Ésser de Llum que ens il·lumina tots els racons més intricats del nostre interior. Mantenint a Déu al nostre cor, i al nostre intel·lecte evitem perjudicar-nos i perjudicar a altres a causa del nostre caràcter, i, això manté feliç l’ànima, al «jo».
It is easy to fall into the trap of grumpiness, criticism and dislike, because this energy envelops the whole world. It penetrates through the “pores” of the mind blackening the soul. Then, when we are completely “intoxicated” by this slow and silent poison, we are no longer able to realize that we have made our thoughts negative. The only “safeguard” for the soul, which causes us to become detectives of our thoughts, is to have a subtle pilgrimage of the mind to the Being of Light that illuminates all the most intricate corners of our interior . By keeping God in our heart, and in our intellect, we avoid harming ourselves and harming others because of our character, and this keeps the soul, the “I”, happy.
Es fácil caer en la trampa del mal humor, la crítica y el desagrado, porque esta energía envuelve al mundo entero. Penetra por los “poros” de la mente ennegreciendo el alma. Entonces, cuando estamos completamente “intoxicados” por este veneno lento y silencioso, ya no somos capaces de darnos cuenta de que hemos hecho negativos nuestros pensamientos. La única “salvaguarda” para el alma, que nos hace convertirnos en detectives de nuestros pensamientos, es tener una peregrinación sutil de la mente hacia el Ser de Luz que ilumina todos los rincones más intrincados de nuestro interior. Al mantener a Dios en nuestro corazón, y en nuestro intelecto, evitamos perjudicarnos y perjudicar a los demás por nuestro carácter, y esto mantiene feliz al alma, al “yo”.