
Els fills s’assemblen als pares físicament i degut a la convivència, també una part del caràcter, i, el comportament, ve definit per la manera de fer dels pares. Després, en el transcurs de la vida dels fills, moltes altres influències actuen en ells apartant-se sensiblement de les primeres experiències infantils. Però.., allò que hem viscut en els nostres primers passos en el món, rau dins nostre i es manté inesborrable encara que la vida ens ho faci oblidar.
Essència: Totes les ànimes son incorporals i així, el seu Pare de segur també ha de ser incorporal.
Quan parlem d’ànima parlem de la nostra essència, no parlem del cos. És molt senzill saber com i qui és el Pare de les ànimes. Si som incorporals quan encara no hem entrat en un cos.., el Pare, la Mare, o Déu, tant li fa com se l’anomeni.., ha de ser com els fills i els fills han de ser com el Pare: incorporals. La única diferència i la única cosa que ens aparta d’Ell, és que nosaltres hem d’entrar en cossos, i així ens influenciem per la matèria i mica en mica oblidem què i qui som, i, oblidem d’on hem vingut. Tot i així.., es manté l’arrel de la nostra veritable essència dins nostre, mai es perd, també és la base per tornar a prendre les regnes que hem deixat a l’atzar i així despertar-nos del son de la vida.
Children resemble their parents physically and due to coexistence, also one part of their character, and their behavior is defined by the way their parents act. Later, in the course of the children’s lives, many other influences act on them, departing noticeably from the first childhood experiences. But.., what we experienced in our first steps in the world, lies within us and remains indelible even if life makes us forget it.
Essence: All souls are incorporeal and thus, their Father must also be incorporeal.
When we talk about the soul we are talking about our essence, not about the body. It is very simple to know how and who the Father of souls is. If we are incorporeal when we have not yet entered a body.., the Father, the Mother, or God, whatever you call him.., must be like the children and the children must be like the Father: incorporeals.The only difference and the only thing that separates us from Him is that we have to enter bodies, and so we are influenced by matter and little by little we forget what and who we are, and we forget where we came from. Even so.., the root of our true essence remains within us, it is never lost, it is also the basis to take back the reins that we have left to chance and thus wake up from the sleep of life .
Los hijos se parecen a sus padres físicamente y por la convivencia, también una parte de su carácter, y su conducta está definida por la forma de actuar de sus padres. Más tarde, en el transcurso de la vida de los hijos, actúan sobre ellos muchas otras influencias, alejándose notablemente de las primeras experiencias infantiles. Pero.., lo que vivimos en nuestros primeros pasos en el mundo, se encuentra dentro de nosotros y permanece imborrable aunque la vida nos haga olvidarlo.
Esencia: Todas las almas son incorporales y por tanto, su Padre también debe ser incorporal.
Cuando hablamos del alma hablamos de nuestra esencia, no del cuerpo. Es muy sencillo saber cómo y quién es el Padre de las almas. Si somos incorporales cuando aún no hemos entrado en un cuerpo.., el Padre, la Madre, o Dios, como quiera que le llaméis.., debe ser como los hijos y los hijos deben ser como el Padre: incorporales. La única diferencia y la única cosa que nos separa de Él es que nosotros tenemos que entrar en cuerpos, y así nos influenciamos por la materia y poco a poco olvidamos qué y quiénes somos, y olvidamos de dónde venimos. Aún así.., la raíz de nuestra verdadera esencia permanece dentro de nosotros, nunca se pierde, es también la base para retomar las riendas que hemos dejado al azar y así despertar del sueño de la vida.