Tot acaba i tot comença//Everything ends and everything begins//Todo termina y todo empieza

Tinc la sensació que mig món té una ceguesa volguda, interessada; miren cap un altre costat per aconseguir les seves fites, auto-justificant-se davant la seva ànima amb frases fetes, amb texts extrets d’antigues escriptures suposadament Divines, amb lleis inhumanes, etc. Si realment veiessin el que estan fent a tantes persones, despersonalitzant-les, sentirien una gran pena fins i tot per a ells mateixos.
Veient tot el que està passant en el món.., només acut una pregunta de perplexitat a la ment: per què!?
És natural que ens preguntem per què, ja que hi han tals accions incomprensibles per l’ànima, que tota ella és amor, que la perplexitat ens astora fins arribar a tornar-nos insensibles per no sucumbir a la pena.
És una protecció per a la ment.
Quan no tenim més informació que ens aclareixi el «perquè», ens hem d’acontentar amb aquesta reacció davant dels desoris que omplen les notícies de cada dia.
Però quan la informació ve des d’un lloc molt elevat.., i ens aclareix que tots son «actors» interpretant aquells papers desastrosos i que no poden fer res més que seguir el guió.., s’entén aquella ceguesa, aquells comportaments infrahumans, aquella fredor davant del patiment de nens, dones, ancians, i homes, i malalts, etc.
Alço els meus ulls al cel i més enllà i comprenc les connexions que ens uneixen a tots, ànimes en aquest món que arriba al seu final/inici.
Tot acaba i tot comença en una roda que mai s’atura. El patiment acabarà i seguirà un món de pau i d’amor, tal com el portem dins del cor de l’ànima.

I have the feeling that half the world has a willful, self-interested blindness; they look the other way to achieve their goals, self-justifying themselves in front of their souls with fixed expressions, with texts taken from ancient supposedly Divine scriptures, with inhuman laws, etc. If they really saw what they are doing to so many people, depersonalizing them, they would feel very sorry even for themselves.
Seeing all that is happening in the world.., only one question of perplexity comes to mind: why!?
It is natural that we ask why, since there are such actions incomprehensible to the soul, which is all love, that perplexity astounds us until we become insensible so as not to succumb to the pain.
It is a protection for the mind.
When we don’t have more information to clarify the “why”, we have to be content with this reaction to the chaos that fill the news every day.
But when the information comes from a very high place.., and makes it clear to us that they are all “actors” playing those disastrous roles and that they can do nothing but follow the script.., that blindness, those behaviors subhumans, that coldness before the suffering of children, women, the elderly, and men, and the sick, etc., is understod.
I lift my eyes to heaven and beyond and understand the connections that bind us all, souls, in this world coming to its end/beginning.
Everything ends and everything begins in a wheel that never stops. Suffering will end and a world of peace and love will follow, as we carry it within the heart of the soul.

Tengo la sensación de que medio mundo tiene una ceguera querida, interesada; miran hacia otro lado para lograr sus objetivos, se auto-justifican delante de sus almas con frases hechas, con textos sacados de antiguas escrituras supuestamente Divinas, con leyes inhumanas, etc. Si realmente vieran lo que están haciendo a tanta gente, despersonalizándolas, sentirían mucha pena hasta de ellos mismos.
Viendo todo lo que está pasando en el mundo.., sólo una pregunta de perplejidad viene a la mente: ¿¡por qué!?
Es natural que nos preguntemos por qué, ya que hay tales acciones incomprensibles para el alma, que es todo amor, que la perplejidad nos asombra hasta volvernos insensibles para no sucumbir al dolor.
Es una protección para la mente.
Cuando no tenemos más información para aclarar el “por qué”, tenemos que contentarnos con esta reacción ante el caos que llenan las noticias todos los días. Pero cuando la información viene de muy arriba.., y nos deja claro que todos son “actores” interpretando esos papeles desastrosos y que no pueden hacer nada más que seguir el guion.., se entiende esa ceguera, esos comportamientos infrahumanos, esa frialdad ante el sufrimiento de niños, mujeres, ancianos, hombres, enfermos, etc.
Elevo mis ojos al cielo y más allá y comprendo las conexiones que nos unen a todos, almas, en este mundo que llega a su fin/principio.
Todo termina y todo empieza en una rueda que nunca se detiene. El sufrimiento terminará y le seguirá un mundo de paz y amor, tal como lo llevamos dentro del corazón del alma.