Un lloc molt més enllà//A place far beyond//Un sitio mucho más allá

Un lloc molt més enllà

D’on venen les ànimes? Us ho heu preguntat mai? Però si no entens que existeixin les ànimes.., mai t’hauràs fet aquesta pregunta. Sí.., fins i tot els cossos dels animals estan equipats cada un amb una ànima que és la seva pròpia identitat que els diferencia uns dels altres, que els fa moure’s, comportar-se diferent d’un altre, tenir por, sentir-se feliç o trist.., segur que si teniu animals a casa us en haureu adonat. Però el tema de l’ànima dels animals és diferent de l’ànima humana.., segur que ells tenen un lloc d’on venen diferent del nostre lloc d’on provenim totes les ànimes humanes.

El cos que es fabrica al ventre de la mare és només la part física, en la que hi ha l’ADN d’ambdós cònjuges amb protagonisme repartit entre l’ADN d’ambdós. El cervell també és la part física més complicada que s’elabora allà dins de l’úter, «l’ordinador» per entendre’ns, que regula i centra tot el funcionament d’aquell cos del que forma part. Però un ordinador necessita algú que el programi, algú que «toqui les tecles» per fer-lo funcionar, oi?
Sempre m’havia preguntat què és el que li dóna el clic a un cos per a ser viu?. Un dia, veient un anunci de la coca-cola.., va ser genial.., «la chispa de la vida» era el seu eslògan: «la guspira de la vida». Sí, al cos li cal un ens que li doni una corrent per fer-lo moure.., aquesta corrent és l’ànima; un cos sense ànima només és un munt d’ossos, òrgans, muscles, tendons, pell.., inerts, una mena de ninot quiet.
Hi ha un lloc d’on venim totes les ànimes, sinó.., d’on vindríem? Els humans no podem «fabricar» ànimes per molt que ens hi esforcem creant robots, IA, i d’altres ginys. Mai tindrien l’autonomia i la independència de pensament que l’ésser humà pot tenir; tot i que la majoria estiguem influïts per tot el nostre entorn, tot i així cadascú de nosaltres som únics i irrepetibles; encara que existeixin bessons exactes mai ho son del tot.., el seu caràcter és únic perquè és l’ànima que ja porta el seu caràcter imprès en ella.
Així doncs.., d’on venen les ànimes si els éssers humans no les podem elaborar perquè no tenen res a veure amb la matèria? Totes venim de més enllà de la lluna, el sol, les estrelles, l’univers.., perquè tot això al igual que el cos.., és matèria. Una ànima ve d’un espai diminut anomenat la terra de la pau, el Paramdham, el nirvana suspès en la no-matèria. Els milions d’ànimes que estem en cada cos aquí a la Terra.., hem vingut en el moment que ens ha tocat «baixar d’allà» cadascú en el seu moment. Per tant, aquí experimentem la vida i en algun moment haurem de tornar cap «allà dalt». L’ànima «entra» al cos humà quan l’úter l’està formant, aproximadament en la 4ª o 5ena setmana de gestació. Aleshores ja és un ésser humà, abans d’això només és un projecte d’embrió, un munt de cèl·lules organitzant-se i elaborant òrgans.
L’ànima mai es crea ni mai es pot destruir, és eterna, la qual cosa ens revela que Déu no crea les ànimes ni a l’ésser humà, perquè Ell també és una Ànima en Majúscules (no és matèria). És la única que té la virtut de no néixer mai en cap cos com ho fem nosaltres. I no les crea perquè sempre existeixen. Però sí que ens «adopta» si així ho volem, i ens ensenya el Seu coneixement que ens fa obrir l’ull intern de l’ànima anomenat el tercer ull del coneixement. És així com esdevé el Pare de les ànimes.

A place far beyond

Where do souls come from? Have you ever wondered? But if you don’t understand that souls exist, you will never have asked yourself this question. Yes… even the bodies of animals are each equipped with a soul that is their own identity that differentiates them from one another, that makes them move, behave differently from others, be afraid, feel happy or sad… I’m sure that if you have animals at home you will have noticed. But the subject of the soul of animals is different from the human soul… I’m sure that they have a place from which they come different from our place from which all human souls come.

The body that is made in the mother’s womb is only the physical part, in which the DNA of both spouses is found with prominence shared between the DNA of both. The brain is also the most complicated physical part that is made there inside the uterus, “the computer” to understand us, that regulates and centers all the functioning of that body of which it is a part. But a computer needs someone to program it, someone to “touch the keys” to make it work, right?
I had always wondered what it is that gives the click to a body to be alive? One day, watching a Coca-Cola advertisement… it was great… its slogan: “the spark of life” Yes, the body needs an entity that gives it a current to make it move… this current is the soul; a body without a soul is just a bunch of bones, organs, muscles, tendons, skin…, inert, a kind of still doll.
There is a place where all souls come from, otherwise… where would we come from? Humans cannot “make” souls no matter how hard we try to create robots, AI, and other devices. They would never have the autonomy and independence of thought that human beings can have; although most of us are influenced by our entire environment, even so each one of us is unique and unrepeatable; Although there are exact twins, they are never exactly so. Their character is unique because it is the soul that already has its character imprinted on it.
So, where do souls come from if human beings cannot elaborate them because they have nothing to do with matter? We all come from beyond the moon, the sun, the stars, the universe.., because all of this, like the body.., is matter. A soul comes from a tiny space called the land of peace, the Paramdham, the nirvana suspended in non-matter. The millions of souls that are in each body here on Earth.., have come at the time that it was our turn to “come down from there” each one in his time. Therefore, here we experience life and at some point we will have to return to “up there.” The soul “enters” the human body when the uterus is forming it, approximately in the 4th or 5th week of gestation. So, it is already a human being, before that it is only a project of embryo, a bunch of cells organizing themselves and developing organs.
The soul is never created nor can it ever be destroyed, it is eternal, which reveals to us that God does not create souls or human beings, because He is also a Soul in Capital Letters (it is not matter). It is the only one that has the virtue of never being born in any body as we are. And He does not create them because they always exist. But He does “adopt” us if we so wish, and He teaches us His knowledge that makes us open the inner eye of the soul called the third eye of knowledge. This is how He becomes the Father of souls.

Un sitio mucho más allá

¿De dónde vienen las almas? ¿Os lo habéis preguntado nunca? Pero si no entiendes que existan las almas, nunca te habrás hecho esta pregunta. Sí.., incluso los cuerpos de los animales están equipados cada uno con un alma que es su propia identidad que les diferencia unos de otros, que les hace moverse, comportarse diferente de otro, tener miedo, sentirse feliz o triste.., seguro que si tenéis animales en casa os habréis dado cuenta. Pero el tema del alma de los animales es diferente del alma humana.., seguro que ellos tienen un lugar de donde vienen diferente de nuestro sitio de donde provenimos todas las almas humanas.

El cuerpo que se fabrica en el vientre de la madre es sólo la parte física, en la que se encuentra el ADN de ambos cónyuges con protagonismo repartido entre el ADN de ambos. El cerebro también es la parte física más complicada que se elabora allí dentro del útero, «el ordenador» para entendernos, que regula y centra todo el funcionamiento de ese cuerpo del que forma parte. Pero un ordenador necesita alguien que lo programe, alguien que «toque las teclas» para hacerlo funcionar, ¿verdad?
¿Siempre me había preguntado qué es lo que le da el clic a un cuerpo para estar vivo? Un día, viendo un anuncio de la coca-cola.., fue genial.., su eslogan: «la chispa de la vida» Sí, al cuerpo le hace falta un ente que le dé una corriente para que se mueva.., esta corriente es el alma; un cuerpo sin alma sólo es un montón de huesos, órganos, músculos, tendones, piel.., inertes, una especie de muñeco quieto.
Hay un lugar de donde venimos todas las almas, sino… ¿de dónde vendríamos? Los humanos no podemos “fabricar” almas por mucho que nos esforcemos creando robots, IA, y otros ingenios. Nunca tendrían la autonomía y la independencia de pensamiento que el ser humano puede tener; aunque la mayoría estemos influidos por todo nuestro entorno, aún así cada uno de nosotros somos únicos e irrepetibles; aunque existan gemelos exactos nunca lo son del todo.., su carácter es único porque es el alma que ya lleva su carácter impreso en ella.
Así pues, ¿de dónde vienen las almas si los seres humanos no las podemos elaborar porque no tienen nada que ver con la materia? Todas venimos de más allá de la luna, el sol, las estrellas, el universo.., porque todo esto al igual que el cuerpo.., es materia. Un alma viene de un espacio diminuto llamado la tierra de la paz, el Paramdham, el nirvana suspendido en la no-materia. Los millones de almas que estamos en cada cuerpo aquí en la Tierra.., hemos venido en el momento que nos ha tocado «bajar de allá» cada uno en su momento. Por tanto, aquí experimentamos la vida y en algún momento deberemos volver hacia «allá arriba». El alma “entra” en el cuerpo humano cuando el útero lo está formando, aproximadamente en la 4ª o 5ª semana de gestación. Entonces ya es un ser humano, antes de eso sólo es un proyecto de embrión, un montón de células organizándose y elaborando órganos.
El alma nunca se crea ni nunca se puede destruir, es eterna, lo que nos revela que Dios no crea las almas ni al ser humano, porque Él también es un Alma en Mayúsculas (no es materia). Es la única que tiene la virtud de no nacer nunca en ningún cuerpo como lo hacemos nosotros. Y no las crea porque siempre existen. Pero sí que nos “adopta” si así lo deseamos, y nos enseña Su conocimiento que nos hace abrir el ojo interno del alma llamado el tercer ojo del conocimiento. Es así como se vuelve el Padre de las almas.