La gent valora tant el ser posseïdors de riquesa i de posició, que fins i tot la seva vida es torna un esclavatge perquè no minvi res del què han aconseguit. El poder que adquireixen és addictiu i es tornen éssers arrogants que es creuen per damunt de la resta, menystenint qui no és al seu nivell. Malgrat saben que quan deixin el cos tot quedarà pels seus hereus.., ells mateixos no s’enduen res; l’ànima se’n va nua i arrossegant càrregues doloroses pels seus actes en vida. Es diu: -Rebeu el fruit dels vostres actes.- Us imagineu quin patir hauran de tenir tots aquells éssers que han sigut tan cruels amb la seva pròpia espècie?, amb els recursos del món?, amb la natura?.., quan ja no poden canviar res del què han fet? Mai els he envejat, i també intento veure’ls com ànimes que no saben què estan fent.
People value being wealthy and powerful so much that even their lives become a form of slavery so that nothing they’ve achieved diminishes. The power they acquire is addictive and they become arrogant beings who believe themselves to be above the rest, looking down on those who are not at their level. Although they know that when they leave the body everything will be left to their heirs…, they themselves take nothing with them; the soul leaves naked and carrying painful burdens for their actions in life. It is said: -You receive the fruit of your actions.- Can you imagine what suffering all those beings who have been so cruel to their own species?, to the world’s resources?, to nature?…, when they can no longer change anything they’ve done? I’ve never envied them, and I also try to see them as souls who don’t know what they’re doing.
La gente valoran tanto ser ricas y poderosas que hasta sus vidas se convierten en una forma de esclavitud para que nada de lo que han conseguido disminuya. El poder que adquieren es adictivo y se convierten en seres arrogantes que se creen por encima de los demás, despreciando a quienes no están a su nivel. Aunque saben que cuando abandonen el cuerpo todo quedará en manos de sus herederos…, ellos mismos no se llevan nada consigo; el alma se va desnuda y cargando con dolorosas cargas por sus acciones en vida. Se dice: -Recibes el fruto de tus acciones.- ¿Te imaginas lo que sufren todos esos seres que han sido tan crueles con su propia especie?, ¿con los recursos del mundo?, ¿con la naturaleza?…, cuando ya no pueden cambiar nada de lo que han hecho? Yo nunca les he envidiado, y también trato de verlos como almas que no saben lo que están haciendo.