luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

L’arbre caigut//The fallen tree//El árbol caído

Hi ha la dita: «de l’arbre caigut tothom en fa estelles»

PUNT: No heu de ensorrar als que ja han caigut, sinó que, abraceu-los; no externament.

És fàcil «estellar» a qui ja no es pot defensar degut al seu estat abatut. Però aquest acte seria un acte molt cruel, i, ja no és temps de ser cruels; ja hi ha massa crueltat al món perquè l’incrementem encara més. Potser no cal anar físicament cap el que està abatut per abraçar-lo o donar-li copets a l’esquena, potser serà més efectiu que, en silenci, li donem la cooperació dels nostres pensaments positius i d’ànims. De vegades, la presència física encara complica més les coses, i molt més si aquella és una persona a la que no hem vist mai, ni hi hem parlat. Podria ser contraproduent. Per això, confiem que li arribaran de segur les nostres bones vibracions.

There is a saying: “everyone makes splinters from a fallen tree”

POINT: You should not crush those who have already fallen, but embrace them; not externally.

It is easy to “splinter” someone who can no longer defend themselves due to their dejected state. But this would be a very cruel act, and this is no longer the time to be cruel; there is already too much cruelty in the world for us to increase it even more. Perhaps it is not necessary to physically go to the one who is dejected to hug him or pat him on the back, perhaps it will be more effective if, in silence, we give him the cooperation of our positive thoughts and encouragement. Sometimes, physical presence complicates things even more, and even more so if that person is someone we have never seen or spoken to. It could be counterproductive. Therefore, we trust that our good vibrations will surely reach him.

Hay un dicho: “de un árbol caído todo el mundo hace astillas”

PUNTO: No hay que aplastar a quien ya ha caído, sino abrazarlo; no externamente.

Es fácil “astillar” a quién ya no puede defenderse por su estado abatido. Pero esto sería un acto muy cruel, y ya no es tiempo de ser crueles; ya hay demasiada crueldad en el mundo como para que la incrementemos aún más. Quizás no sea necesario ir físicamente hasta el que está abatido para abrazarlo o darle una palmadita en la espalda, quizás sea más efectivo si, en silencio, le brindamos la cooperación de nuestros pensamientos positivos y de nuestros ánimos. A veces, la presencia física complica aún más las cosas, y más aún si esa persona es alguien a quien nunca hemos visto o con quien nunca hemos hablado. Podría ser contraproducente. Por eso, confiemos en que nuestras buenas vibraciones seguro que le llegarán.

Deixa un comentari