luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

Quantes vegades he nascut?//How much was I born?//¿Cuántas veces he nacido?

Si sóc l’ànima, l’energia, que fa funcionar aquest cos, que fa accions servint-se de la matèria.., quan arriba el final del temps destinat a aquest cos.., on me’n vaig jo.., desaparec com el cos.., o segueixo existint en un altre plànol?

RETALLS: Quan una ànima deixa el seu cos, entra en un altre. No retorna al gran element de llum; ja no té cap lligatge kàrmic amb el cos que ha deixat, ni tampoc hi ha cap lligatge del karma amb el cos en el que ha d’entrar; quan pren el seu següent cos, els seus lligatges kàrmics comencen altre cop.

N’hi han que parlen de plànols d’existència en diferents nivells. D’altres parlen de finitud total i definitiva. D’altres.., que un se’n va a un altre món de l’univers físic.., n’hi ha per tot d’opinions. Per què jo accepto que sóc l’ànima, ara, després de tota una vida? No és pas per por a la mort i a la desaparició, sinó que és producte de l’experiència de vida unida al coneixement que Déu m’ensenya (Raja Ioga) en aquest últims temps, abans que hi hagi el gran canvi.
És com si Ell m’hagués despertat d’una mena de letargia que ha durat més de mitja existència. Si no m’hagués apartat l’espès vel que ocultava la meva autèntica personalitat, encara estaria pensant que jo només sóc aquest cos, unit al nom Júlia que li van donar, al néixer altre cop. Vés a saber quants noms he tingut, quants pares i mares m’han acollit, quantes vegades he nascut dona o home… Ara tot això ja no importa; el que importa de veritat és que ara sé que puc transformar tots els trets maldestres que encara tinc en el meu caràcter, perquè sóc creador del meu caràcter; ja no li puc donar la culpa de com sóc al altres ni dir que «jo sóc així». Quan assumeixes que ets l’ànima que ho fa tot.., assumeixes la responsabilitat de governar-te per dins i per fora.
El canvi que ha de venir, vindrà per aquest camí: el de ser auto-sobirans.

If I am the soul, the energy, that makes this body function, that performs actions using matter.., when the end of the time destined for this body comes.., where do I go.., do I disappear like the body.., or do I continue to exist on another plane?

REMNANTS: When a soul leaves its body, it enters another. It does not return to the great element of light; it no longer has any karmic connection with the body it has left, nor is there any karmic connection with the body it is to enter; when it takes its next body, its karmic connections begin again.

There are those who speak of planes of existence on different levels. Others speak of total and definitive finitude. Others.., that one goes to another world of the physical universe.., there are all sorts of opinions. Why do I accept that I am the soul, now, after a lifetime? It is not out of fear of death and disappearance, but rather the product of life experience combined with the knowledge that God teaches me (Raja Yoga) in these last times, before the great change.
It is as if He had awakened me from a kind of lethargy that has lasted more than half my existence.If He had not removed the thick veil that hid my true personality, I would still be thinking that I am only this body, united with the name Julia that was given to it, when I was born again. Go figure how many names I have had, how many fathers and mothers have welcomed me, how many times I have been born a woman or a man… Now all this no longer matters; what really matters is that I now know that I can transform all the clumsy traits that I still have in my character, because I am the creator of my character; I can no longer blame others for how I am or say that “I am like this”. When you assume that you are the soul that does everything.., you assume the responsibility of governing yourself inside and out.
The change that must come will come along this path: that of being self-sovereign.

Si yo soy el alma, la energía, que hace funcionar este cuerpo, que realiza acciones utilizando la materia…, cuando llega el fin del tiempo destinado a este cuerpo…, ¿a dónde voy…, desaparezco como el cuerpo…, o sigo existiendo en otro plano?

RETAZOS: Cuando un alma deja su cuerpo, entra en otro. No regresa al gran elemento de luz; ya no tiene ninguna conexión kármica con el cuerpo que ha dejado, ni hay ninguna conexión kármica con el cuerpo en el que va a entrar; cuando toma su siguiente cuerpo, sus conexiones kármicas comienzan de nuevo.

Hay quienes hablan de planos de existencia en diferentes niveles. Otros hablan de finitud total y definitiva. Otros…, que uno se va a otro mundo del universo físico…, hay todo tipo de opiniones. ¿Por qué acepto que soy el alma, ahora, después de toda una vida? No es por miedo a la muerte y a la desaparición, sino más bien producto de la experiencia de vida combinada con el conocimiento que Dios me enseña (Raja Yoga) en estos últimos tiempos, antes del gran cambio.
Es como si me hubiera despertado de una especie de letargo que ha durado más de la mitad de mi existencia. Si no me hubiera quitado el espeso velo que ocultaba mi verdadera personalidad, todavía estaría pensando que sólo soy este cuerpo, unido al nombre Julia que le fue dado, cuando nací de nuevo. Vete a saber cuántos nombres he tenido, cuántos padres y madres me han acogido, cuántas veces he nacido mujer u hombre… Ahora todo esto ya no importa; lo que realmente importa es que ahora sé que puedo transformar todos los rasgos torpes que aún tengo en mi carácter, porque yo soy el creador de mi carácter; ya no puedo culpar a los demás por cómo soy o decir que “yo soy así”. Cuando asumes que eres el alma que lo hace todo…, asumes la responsabilidad de gobernarte por dentro y por fuera.
El cambio que ha de venir vendrá por este camino: el de ser auto-soberanos.

Deixa un comentari