Reflexió de la Setmana 9 de febrer de 2025<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana
Dues realitats paral·leles
En essència, hi ha dues realitats a la vida. La primera, el món físic que ens envolta, sempre canviant, i en què s’inclou la forma física que ocupem. La segona, el món del nostre interior, de la nostra consciència, el jo.
A la realitat del jo, encara que els pensaments i sentiments canvien, hi ha un espai interior que no canvia mai, el nucli silenciós i immòbil de l’ésser, el “jo” que diu “jo sóc”. Això vol dir que tot a la vida gira al voltant del centre immutable, inamovible i sempre immòbil que és el jo, tu!
Entre aquestes dues realitats, la de “ser” (centrat) i la de “fer” (acció fora del centre, al món), trobem la ment, que està en la teva consciència, en “el jo”. La ment és com una finestra i com una pantalla.
A través de la finestra de la ment atraus cap a tu el món exterior, per dir-ho així, i projectes cap al gran i ampli món “d’aquí fora” les imatges, idees, conceptes, etc., que creïs en ella, com en una pantalla.
Tots solem cometre un error bàsic: “Confonem” la realitat del món físic, que incorporem a la nostra consciència a través de la ment, per la realitat del jo. Aprenem a creure que l’única realitat està “a fora”, en les accions i interaccions de tots els drames que ocorren al nostre voltant.
Per tant, deixem que el món “d’allà fora” modeli, defineixi i controli el nostre estat de l’ésser “aquí dins”. D’aquí ve el sentiment freqüent d’estar a mercè dels esdeveniments canviants. Permetem que la realitat física domini el jo.
La creença més profunda que ens bloqueja i ens fa creure erròniament que “allò extern” és la realitat primordial és, “Jo no sóc altra cosa que una forma física”. Quan creus, veus i penses en el jo com en una forma física, tot el que tendeixes a percebre, “valorar” i voler són les coses materials/físiques que contínuament veus al teu voltant.
A mesura que vas reconeixent més el que passa en la teva ment, diferències clarament entre les dues realitats. Comences a veure les “connexions” entre allò interior i allò exterior, entre la consciència i la forma, entre les decisions que prens amb consciència avui i el teu destí al món demà, entre tu i el teu cos.
Però en el moment en què despertes la realitat principal de l’ésser, et fas conscient del jo com la “consciència” en si mateixa, assaboreixes l’estat calmat i tranquil al teu interior i modifiques la teva percepció de la realitat, i comences a sanar les malalties de l’ànima/esperit/jo.
Extracte del llibre:
El sistema immunitari de l’ànima,
Com alliberar el teu ésser de,
tot tipus de malalties,
Ed. GAVISUS
Mike Geroge
Two parallel realities
There are essentially two realities in life. The first is the ever-changing physical world around us, which includes the physical form we occupy. The second is the world within us, our consciousness, the self.
In the reality of the self, although thoughts and feelings change, there is an inner space that never changes, the silent, motionless core of being, the “I” that says “I am.” This means that everything in life revolves around the unchanging, unmoving, ever-motionless center that is the self, you!
Between these two realities, that of “being” (centered) and that of “doing” (action outside the center, in the world), we find the mind, which is in your consciousness, in “the self.” The mind is like a window and like a screen.
Through the window of the mind you draw the outside world into yourself, so to speak, and project the images, ideas, concepts, etc. that you create in it, like a screen, out into the big, wide world “out there.”
We all tend to make a basic mistake: We “mistake” the reality of the physical world, which we bring into our consciousness through the mind, for the reality of the self. We learn to believe that the only reality is “out there,” in the actions and interactions of all the dramas going on around us.
Consequently, we let the world “out there” shape, define, and control our state of being “in here.” Hence the frequent feeling of being at the mercy of changing events. We allow physical reality to dominate the self.
The deepest belief that blocks us and makes us mistakenly believe that “the outside” is the ultimate reality is, “I am nothing but a physical form.” When you believe, see and think of the self as a physical form, all you tend to perceive, “value” and want are the material/physical things you continually see around you.
As you become more aware of what is going on in your mind, you clearly differentiate between the two realities. You begin to see the “connections” between the inner and the outer, between consciousness and form, between the conscious decisions you make today and your destiny in the world tomorrow, between you and your body.
But the moment you awaken to the primary reality of being, you become aware of the self as “consciousness” itself, you savor the calm and peaceful state within yourself and you modify your perception of reality, and you begin to heal the diseases of the soul/spirit/self.
Extract from the book:
The Immune System of the Soul,
How to free your being from,
all kinds of diseases,
Ed. GAVISUS
Mike Geroge
Dos realidades paralelas
En esencia, hay dos realidades en la vida. La primera, el mundo físico que nos rodea, siempre cambiante, y en el que se incluye la forma física que ocupamos. La segunda, el mundo de nuestro interior, de nuestra conciencia, el yo.
En la realidad del yo, aunque los pensamientos y sentimientos cambian, hay un espacio interior que no cambia nunca, el núcleo silencioso e inmóvil del ser, el “yo” que dice “yo soy”. Eso significa que todo en la vida gira en torno al centro inmutable, inamovible y siempre inmóvil que es el yo, ¡tú!
Entre estas dos realidades, la de “ser” (centrado) y la de “hacer” (acción fuera del centro, en el mundo), encontramos la mente, que está en tu conciencia, en “el yo”. La mente es como una ventana y como una pantalla.
A través de la ventana de la mente atraes hacia ti el mundo exterior, por así decirlo, y proyectas hacia el gran y amplio mundo “de ahí fuera” las imágenes, ideas, conceptos, etc., que creas en ella, como en una pantalla.
Todos solemos cometer un error básico: “Confundimos” la realidad del mundo físico, que incorporamos a nuestra conciencia a través de la mente, por la realidad del yo. Aprendemos a creer que la única realidad está “afuera”, en las acciones e interacciones de todos los dramas que ocurren a nuestro alrededor.
Por consiguiente, dejamos que el mundo “de ahí fuera” modele, defina y controle nuestro estado del ser “aquí dentro”. De ahí el sentimiento frecuente de estar a merced de los acontecimientos cambiantes. Permitimos que la realidad física domine el yo.
La creencia más profunda que nos bloquea y nos hace creer erróneamente que “lo externo” es la realidad primordial es, “Yo no soy otra cosa que una forma física”. Cuando crees, ves y piensas en el yo como una forma física, todo lo que tiendes a percibir, “valorar” y querer son las cosas materiales/físicas que continuamente ves a tu alrededor.
A medida que vas reconociendo más lo que ocurre en tu mente, diferencias claramente entre las dos realidades. Empiezas a ver las “conexiones” entre lo interior y lo exterior, entre la conciencia y la forma, entre las decisiones que tomas con conciencia hoy y tu destino en el mundo mañana, entre tú y tu cuerpo.
Pero en el momento en que despiertas a la realidad principal del ser, te haces consciente del yo como la “conciencia” en sí misma, saboreas el estado calmado y tranquilo en tu interior y modificas tu percepción de la realidad, y empiezas a sanar las enfermedades del alma/espíritu/yo.
Extracto del libro:
El sistema inmunitario del alma,
Cómo liberar tu ser de,
todo tipo de enfermedades,
Ed. GAVISUS
Mike Geroge
Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional: www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona