Fem rols i som dipositaris//We play roles and are depositories//Tenemos roles y somos depositarios

Una de les «coses» per les que se’ns fa difícil adoptar la consciència de que som una ànima l’habitant del cos que tenim, és el fet de que les paraules «jo» i «meu» estan constantment surant en l’ambient damunt la nostra consciència; ens estiren cap avall, ens carreguen de possessions, desigs materials i ànsies de prestigi, etc…
Eslògan: La consciència del “jo” i el “meu” són portes a la consciència corporal. Ara tanca aquestes portes.
En la ment i l’intel·lecte hi ha la corrent d’aire de «jo» i «meu» que ens priva de sentir l’escalfor espiritual que irradiem com a ànima que som. És com quan hi ha congelació que un mor gairebé insensibilitzat.., per això tanquem les portes i finestres per no congelar-nos. Així mateix ara, que hem descobert d’on ve l’aire en-gelant, segellem aquestes portes amb pany i clau: amb ioga i record de qui som realment, amb la consciència de que «jo» sóc l’ànima i que «meu» només ho és el cos que tinc; tota la resta només són rols que desenvolupem, no «sóc jo», i, del que ens servim, només són coses que usem com a dipositaris.., bé que les deixarem aquí quan marxem d’aquest món, no?

One of the “things” that makes it difficult for us to adopt the awareness that we are a soul inhabiting the body we have is the fact that the words “I” and “mine” are constantly floating in the environment above our consciousness; they pull us down, burden us with possessions, material desires and cravings for prestige, etc…
Slogan: The awareness of “I” and “mine” are doors to body consciousness. Now close these doors.
In the mind and intellect there is the air current of “I” and “mine” that deprives us of feeling the spiritual warmth that we radiate as the soul that we are. It is like when there is frostbite that one dies almost insensible…, that is why we close the doors and windows so as not to freeze. Likewise, now that we have discovered where the freezing air comes from, let’s seal these doors with lock and key: with yoga and remembering who we really are, with the awareness that “I” am the soul and that “mine” is only the body I have; everything else is just roles that we play, not “I am”, and what we use is just things that we use as depositories… well, we’ll leave them here when we leave this world, right?

Una de las cosas que nos dificulta adoptar la conciencia de que somos un alma que habita el cuerpo que tenemos es el hecho de que las palabras «yo» y «mío» flotan constantemente en el entorno que domina nuestra consciencia; nos deprimen, nos agobian con posesiones, deseos materiales y ansias de prestigio, etc…
Eslogan: La conciencia del «yo» y «mío» son puertas a la consciencia corporal. Ahora, cierra esas puertas.
En la mente y el intelecto existe la corriente de aire del «yo» y «mío» que nos priva de sentir el calor espiritual que irradiamos como el alma que somos. Es como cuando uno se congela, muere casi inconsciente…, por eso cerramos puertas y ventanas para no congelarnos. Así mismo, ahora que hemos descubierto de dónde viene el aire helado, cerremos estas puertas con llave y candado: con yoga y recordando quiénes somos realmente, con la consciencia de que “yo” soy el alma y que “mío” es sólo el cuerpo que tengo; todo lo demás son sólo roles que desempeñamos, no “soy yo”, y lo que usamos son sólo cosas que usamos como depositarios…, al fin y al cabo, las dejaremos aquí cuando dejemos este mundo, ¿no?