Les persones som un conjunt o combinació de «jo l’ànima i el meu cos». En aquest sentit tots som iguals però diferents en allò que cadascú tenim predestinat tant pel destí com pels sanskars (experiències) acumulats en l’ànima, en aquesta actual vida com en les anteriors.
Si ens mirem uns als altres com a actors en una gran obra.., entendrem que cadascú té el seu paper a fer-hi. Si Déu no jutja a ningú pel que fa i s’estima a tothom.., perquè ens hem d’anomenar jutges de ningú? Els papers gravats en l’ànima no es poden canviar; si algú no vol canviar no ho farà. Hem d’entendre que cadascú brega amb la seva pròpia vida com millor sap fer. Estimar fins i tot desfà la barrera més alta i més dura. Estimar des del cor implica que arribi la vibració allà on fa falta.
Les lleis humanes s’apliquen dins la societat i es fan càrrec dels resultats d’accions criminals. Deixem que les lleis divines ajudin a l’ànima a trobar la seva pau.
People are a set or combination of “I the soul and my body”. In this sense we are all the same but different in what each of us have to predestined, both by destiny and by the sanskars (experiences) accumulated on the soul, in this current life and in previous ones.
If we look at each other as actors in a great work.., we will understand that each one has his role to play in it. If God judges no one by what he does and loves everyone.., why should we call ourselves judges of anyone? The roles engraved in the soul cannot be changed; if someone does not want to change, they will not. We must understand that each one deals with his own life as best he can. Loving even breaks down the highest and hardest barrier. Loving from the heart implies that the vibration reaches where it is needed.
Human laws are applied within society and take care of the results of criminal actions. Let divine laws help the soul find its peace.
Las personas somos un conjunto o una combinación de “yo, el alma, y mi cuerpo”. En este sentido, todos somos iguales, pero diferentes en lo que cada uno tiene predestinado, tanto por el destino como por los sanskars (experiencias) acumulados en el alma, en esta vida y en las anteriores.
Si nos vemos como actores de una gran obra, comprenderemos que cada uno tiene su papel a interpretar. Si Dios no juzga a nadie por lo que hace y ama a todos, ¿por qué deberíamos considerarnos jueces de alguien? Los roles grabados en el alma no se pueden cambiar; si alguien no quiere cambiar, no lo hará. Debemos comprender que cada uno gestiona su propia vida lo mejor que puede. Amar incluso derriba las barreras más altas y difíciles. Amar con el corazón implica que la vibración llega donde se necesita.
Las leyes humanas se aplican en la sociedad y se encargan de las consecuencias de las acciones criminales. Dejemos que las leyes divinas ayuden al alma a encontrar su paz.