Si reconeguessis a Déu, mai no voldries deixar de pensar en Ell. Això és el que succeeix quan hi ha una experiència d’Ell, tant si és sensitiva, com visual.., només que, és millor la sensitiva perquè si mai no s’ha tingut la presentació d’Ell, és molt difícil entendre el que s’està veient. En canvi.., allò que un sent quan s’aprecia la Seva energia amorosa, és inoblidable; és una experiència d’amor inabastable que mai s’oblidarà. Quan això em va passar a mi.., en un segon vaig passar de ser agnòstica a tenir una fe total en la Seva existència, l’acabava de «sentir» en tota la Seva magnitud.
If you recognized God, you would never want to stop thinking about Him. This is what happens when there is an experience of Him, whether it is sensory or visual…, only, the sensory is better because if you have never had the presentation of Him, it is very difficult to understand what you are seeing. On the other hand…, what one feels when you appreciate His loving energy is unforgettable; it’s an experience of unattainable love that will never be forgotten. When this happened to me…, in a second I went from being agnostic to having total faith in His existence, I had just “felt” Him in all His magnitude.
Si reconocieras a Dios, nunca querrías dejar de pensar en Él. Esto es lo que sucede cuando tienes una experiencia de Él, ya sea sensorial o visual…, solo que, la sensorial es mejor porque si nunca has tenido Su presentación, es muy difícil comprender lo que se está viendo. Por otro lado…, lo que uno siente al apreciar Su energía amorosa es inolvidable; es una experiencia de amor inalcanzable que jamás se olvidará. Cuando esto me sucedió a mí…, en un instante pasé de ser agnóstica a tener fe total en Su existencia; simplemente Le había “sentido” en toda Su magnitud.