El cor floreix🌷The heart blossoms🌷El corazón florece🌷

L’ànima que sóc es torna un jardí florit quan rep l’aigua de l’amor de Déu.

Qui no se sorprèn quan un veu un desert florit de cop i volta, allà on gairebé no hi plou?
L’ànima que sóc es torna un jardí florit quan rep l’aigua de l’amor de Déu.
Quan un dia t’adones que res és perquè sí, que tot està entrellaçat, que fins i tot estant envoltat i patint per accions deshonestes d’altres i fins i tot a causa de les meves pròpies accions incorrectes, tinc, estranyament, necessitat del sentiment d’agrair-ho tot.., és com si del no res es fes clar, i, sentir haver estat estacat en una nit negra.
Aquest és l’efecte que es produeix en qui arriba a entendre que és una ànima i que el Pare de l’ànima Déu, és aquí, entre qui El vol sentir al seu cor.
Així és com l’ànima floreix després d’haver estat tant de temps un desert àrid.

The soul that I am becomes a blooming garden when it receives the water of God’s love.

Who is not surprised when one suddenly sees a desert blooming, where it hardly ever rains?
The soul that I am becomes a blooming garden when it receives the water of God’s love.
When one day you realize that nothing is just because, that everything is intertwined, that even being surrounded and suffering due to the dishonest actions of others and even due to my own incorrect actions, I have, strangely, a need for the feeling of being grateful for everything.., it is as if out of nowhere, it sudently dawned, and, feeling of having been stranded in a black night.
This is the effect that is produced in those who come to understand that they are a soul and that the Father of the soul, God, is here, among those who want to feel Him in their heart.
This is how the soul blooms after having been an arid desert for so long.

El alma que soy se convierte en un jardín floreciente al recibir el agua del amor de Dios.

¿Quién no se sorprende al ver florecer de repente un desierto donde casi nunca llueve?
El alma que soy se convierte en un jardín floreciente al recibir el agua del amor de Dios.
Cuando un día te das cuenta que nada es solo porque sí, de que todo está entrelazado, de que incluso estando rodeado y sufriendo por las acciones deshonestas de otros e incluso por mis propias acciones incorrectas, siento, extrañamente, la necesidad de agradecer todo…, es como si, de la nada, amaneciera, y sentir haber quedado atrapado en una noche oscura.
Este es el efecto que se produce en quienes llegan a comprender que son almas y que el Padre del alma, Dios, está aquí, entre quien desea sentirlo en su corazón.
Así es como el alma florece después de haber sido un desierto árido durante tanto tiempo.