El cor d’una geoda

Si som capaços d’emocionar-nos per la bellesa d’una geoda i fins i tot en alguns cassos venerar-la.., com no podem tenir en compte que només és una pedra, encara que bonica, però només una pedra? Si només tenim l’atenció de l’intel·lecte enfocats en la matèria.., només podrem ser conscients del que els nostres ulls son capaços de veure. Ens perdrem la nostra bellesa interior perquè no hi contem. Ens han ensenyat que només conta allò que podem tocar amb les mans i veure amb els ulls i sentir amb les orelles, etc. Ens hem descuidat el sisè sentit que es troba en la nostra veritable identitat, en l’ànima que som tots i cadascun de nosaltres. Al cap d’avall.., la matèria és perible, però l’energia que som mai mor perquè només depèn de la matèria per experimentar la vida física. I, mentre està lliure de les lleis de la física.., es manté en stand by, fins que pot tornar a obtenir un nou cos.

The heart of a geode

If we are able to be moved by the beauty of a geode and even in some cases worship it.., how can we not take into account that it is only a stone, although beautiful, but only a stone? If we only have the attention of the intellect focused on matter.., we will only be aware of what our eyes are capable of seeing. We will lose our inner beauty because we do not count on it. We have been taught that only what we can touch with our hands and see with our eyes and hear with our ears counts, etc. We have neglected the sixth sense that is found in our true identity, in the soul that is each and every one of us. After all.., matter is perishable, but the energy that we are never dies because it only depends on matter to experience physical life. And, while it is free from the laws of physics.., it remains on standby, until it can obtain a new body again.

El corazón de una geoda

Si somos capaces de conmovernos con la belleza de una geoda e incluso, en algunos casos, venerarla, ¿cómo podemos ignorar que es solo una piedra, aunque hermosa, pero solo una piedra? Si solo centramos la atención del intelecto en la materia, solo seremos conscientes de lo que nuestros ojos son capaces de ver. Perderemos nuestra belleza interior porque no contamos con ella. Nos han enseñado que solo cuenta lo que podemos tocar con las manos, ver con los ojos y oír con los oídos. Hemos descuidado el sexto sentido que reside en nuestra verdadera identidad, en el alma que es cada uno de nosotros. Al fin y al cabo, la materia es perecedera, pero la energía que somos nunca muere, porque solo depende de la materia para experimentar la vida física. Y, mientras es libre de las leyes de la física, permanece en standby hasta que pueda adquirir un nuevo cuerpo.