Es creuen orfes//They believe themselves orphans//Se creen huérfanos

Si, se sent a dir «Déu és amor», si, es diu «tots som fills de Déu» (com a ànimes), per què hi ha tanta manca d’amor?, per què hi ha tant d’odi?, per què hi han tantes guerres? Perquè, senzillament, aquells que causen malestar i dolor a la gent, no se senten estimats, se senten sols, se senten orfes, els manca l’escalf de la presència de Déu a la que han renunciat conscientment, simplement perquè han perdut els seus orígens, la seva autèntica identitat degut a la creença que només existeix la certesa dels guanys, de la riquesa, del poder.., tot enfocat en la matèria perquè es creuen matèria amb data de caducitat.

If, it is heard to say “God is love”, if, it is said “we are all children of God” (as souls), why is there such a lack of love? Why is there so much hatred? Why are there so many wars? Because, quite simply, those who cause discomfort and pain to people do not feel loved, they feel alone, they feel orphaned, they lack the warmth of God’s presence that they have consciously renounced, simply because they have lost their origins, their authentic identity due to the belief that only the certainty of profits, wealth, power exists…, all focused on matter because they believe themselves to be matter with an expiration date.

Si se oye decir “Dios es amor”, si se dice “todos somos hijos de Dios” (como almas), ¿por qué hay tanta falta de amor? ¿Por qué hay tanto odio? ¿Por qué hay tantas guerras? Porque, sencillamente, quienes causan malestar y dolor a las personas no se sienten amados, se sienten solos, se sienten huérfanos, les falta el calor de la presencia de Dios a la que han renunciado conscientemente, simplemente porque han perdido sus orígenes, su identidad auténtica por la creencia de que solo existe la certeza de las ganancias, de la riqueza, del poder…, todo enfocado en la materia porque se creen materia con fecha de caducidad.