Una història d’amor//A Love Story//Una historia de amor

Reflexió de la Setmana 12 d’octubre de 2025<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana 

Una història d’amor

Vaig començar a sentir com si Déu m’hagués agafat de la mà, i com si fos Ell qui em fes avançar. Encara ho sento així, sento la seva companyia constantment, i les seves benediccions sempre estan damunt del meu cap.
La meva experiència és que no es pot veure Déu amb els ulls físics, ni es pot entendre Déu amb un intel·lecte limitat i groller. En comptes d’això, Déu necessita ser reconegut, que és una cosa molt més reveladora que una simple entesa filosòfica.
El “reconeixement” no pertany a l’àmbit del cervell, sinó al del cor. Quan el cor veu Déu, quan el cor coneix Déu, hi pot haver reconeixement. Així, el reconeixement és el resultat dels sentiments, experiències i comprensió del cor.
Deixem la nostra llar original (el món de les ànimes), venim al teatre de la vida, i ens acabem oblidant de l’argument. Déu mai no entra a l’obra i, per tant, no s’oblida de la trama. Només Ell, doncs, ens pot fer entendre l’obra sencera. Només Déu posseeix aquest coneixement, i només Ell pot donar-lo. És per això que és l’Ànima Suprema.
Ell està més enllà, és diferent, és únic. És el Pare i és qui ens dóna nova vida. Déu és meravellós. Tot i que no participa en l’obra, la coneix del tot. No l’ha d’experimentar per conèixer-la. No té ulls, però veu les nostres experiències. I ens dóna el reconeixement de manera que puguem “veure” i conèixer-Lo.
Així com un generador situat en un lloc transmet contínuament un corrent elèctric, així el Pare Omnipotent continua enviant-nos poder espiritual. I nosaltres ho rebem, si estem connectats apropiadament i hem tingut cura que no s’hagi fos cap fusible.

Extracte del llibre:
Companya de Déu, Paraules i,
saviesa d’una de les grans,
líders espirituals del món,
Ed. Brahma Kumaris
Dadi Janki

A Love Story

I began to feel as if God had taken me by the hand, and as if He were the one leading me forward. I still feel that way; I constantly feel His company, and His blessings are always upon my head.
My experience is that one cannot see God with the physical eyes, nor can one understand God with a limited and crude intellect. Instead, God needs to be recognized, which is something far more revealing than a mere philosophical understanding.
“Recognition” belongs not to the realm of the brain but to the heart. When the heart sees God, when the heart knows God, there can be recognition. Thus, recognition is the result of the feelings, experiences, and understanding of the heart.
We leave our original home (the world of souls), come to the theater of life, and eventually forget the plot. God never enters the play and, therefore, does not forget the plot. Only He, then, can make us understand the entire play. Only God possesses such knowledge, and only He can give it. That’s why He is the Supreme Soul.
He is beyond, He is different, He is unique. He is the Father, and He is the One who gives us new life. God is wonderful. Although He doesn’t participate in the work, He knows it completely. He doesn’t have to experience it to know it. He has no eyes, but He sees our experiences. And He gives us recognition so that we can “see” and know Him.
Just as a generator in one place continuously transmits an electric current, so the Almighty Father continues to send us spiritual power. And we receive it if we are properly connected and have taken care that no fuse has blown.

Excerpt from the book:
Companion of God, Words and,
Wisdom from one of the world’s,
great spiritual leaders,
Brahma Kumaris
Dadi Janki

Una historia de amor

Empecé a sentir como si Dios me hubiera tomado de la mano, y como si fuera Él quien me hiciera avanzar. Aún lo siento así, siento Su companyia constantemente, y Sus bendiciones siempre están sobre mi cabeza.
Mi experiencia es que no se puede ver a Dios con los ojos físicos, ni se puede entender a Dios con un intelecto limitado y burdo. En lugar de ello, Dios necesita ser reconocido, que es algo mucho más revelador que un mero entendimiento filosófico.
El “reconocimiento” no pertenece al ámbito del cerebro sino al del corazón. Cuando el corazón ve a Dios, cuando el corazón conoce a Dios, puede haber reconocimiento. Así, el reconocimiento es el resultado de los sentimientos, experiencias y comprensión del corazón.
Dejamos nuestro hogar original (el mundo de las almas), venimos al teatro de la vida, y acabamos por olvidarnos del argumento. Dios nunca entra en la obra y, por tanto, no se olvida de la trama. Solo Él, pues, puede hacernos entender la obra entera. Solo Dios posee tal conocimiento, y solo Él puede darlo. Por ello es el Alma Suprema.
Él está más allá, es diferente, es único. Es el Padre y es el que nos da nueva vida. Dios es maravilloso. Aunque no participa en la obra, la conoce por completo. No tiene que experimentarla para conocerla. No tiene ojos, pero ve nuestras experiencias. Y nos da el reconocimiento de forma que podamos “ver” y conocerle.
Así como un generador situado en un lugar transmite continuamente una corriente eléctrica, así el Padre Omnipotente sigue enviándonos poder espiritual. Y nosotros lo recibimos, si estamos conectados apropiadamente y hemos cuidado que no se haya fundido ningún fusible.

Extracto del libro:
Compañera de Dios, Palabras y,
sabiduría de una de las grandes,
líderes espirituales del mundo,
Ed. Brahma Kumaris
Dadi Janki

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona