luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

EL VESTIT DE L’ÀNIMA//THE DRESS OF THE SOUL//EL VESTIDO DEL ALMA

L’ànima baixa a la Terra, despullada, només és llum, energia.
PUNT AVYAKT: Experimenteu aquest vestit físic separat de Jo, l’ànima.
Quan arribem a encarnar, comencen els pensaments i la llum que som s’oblida mentre sentim com els peus trepitgen la terra, com les mans es tornen destres, com la boca comença a forfollar sons, com els ulls divisen imatges exteriors… I, oblido que sóc «jo», l’ànima, qui ho experimenta tot, ho regula tot, ho belluga tot, a través d’aquest vestit que m’he posat al meu voltant… tan gran i jo tan petita.., i començo a pensar que sóc el vestit. Heu vist mai com un nadó descobreix les seves mans o els seus peus per primera vegada? Fins aleshores no tenia consciència de ser res, mica en mica s’identifica amb el seu cos.
Haig de tornar a recuperar la llum que sóc perquè el vestit és matèria sòrdida, densa, que no em permet mirar més enllà, ni trencar les tanques que m’impedeixen atrapar l’horitzó espiritual.
The soul descends to Earth, naked, it is only light, energy.
AVYAKT POINT: Experience this physical dress separated from I, the soul.
When we come to incarnate, thoughts begin and the light that we are is forgotten as we feel how our feet step on the earth, how our hands become dexterous, how our mouth begins to mumble sounds, how our eyes discern external images… And, I forget that it is “I”, the soul, who experiences everything, regulates everything, moves everything, through this dress that I have put around me… so big and I so small.., and I begin to think that I am the dress. Have you ever seen a baby discover its hands or feet for the first time? Until then it was not aware of being anything, little by little it identifies with its body.
I have to regain the light that I am because the dress is sordid, dense matter that does not allow me to look beyond, nor to break the fences that prevent me from capturing the spiritual horizon.
El alma desciende a la Tierra, desnuda, es solo luz, energía.
PUNTO AVYAKT: Experimenta este vestido físico separado de Yo, el alma.
Cuando llegamos a encarnar, surgen los pensamientos y olvidamos la luz que somos al sentir cómo nuestros pies pisan la tierra, cómo nuestras manos se vuelven diestras, cómo nuestra boca empieza a murmurar sonidos, cómo nuestros ojos disciernen imágenes externas… Y, olvido que soy yo, el alma, quien todo lo experimenta, todo lo regula, todo lo mueve, a través de este vestido que me he puesto… tan grande y yo tan pequeña…, y empiezo a pensar que soy el vestido. ¿Has visto alguna vez a un bebé descubrir sus manos o pies por primera vez? Hasta entonces no era consciente de ser nada; poco a poco se identifica con su cuerpo.
Tengo que recuperar la luz que soy porque el vestido es materia sórdida, densa, que no me permite mirar más allá, ni romper los cercos que me impiden atrapar el horizonte espiritual.

Deixa un comentari