EL DOL//THE BEREAVEMENT//EL DUELO

Avui (28-11-2025) han passat 20 dies des que la seva estimada mami va morir. Des de llavors no ha estat el mateix gatet fugisser i tímid. Ara es deixa agafar. Avui l’hem portat al seu metge perquè ens preocupava la seva creixent minvant salut. Sembla que es recuperarà. Els animals també pateixen la pèrdua, la seva salut se’n ressent, el dol és present. Qui pensi que els animals no pateixen, fins i tot la pèrdua del seu ésser estimat, està ignorant que tot ésser viu, més enllà del cos que habita, és una ànima sentint.//Today (11/28/2025) marks 20 days since his beloved mother passed away. Since then, he hasn’t been the same shy, elusive kitten. Now he lets himself be held. Today, we took him to his doctor because we were concerned about his failing health. It seems he’ll recover. Animals also suffer loss; their health suffers; bereavement is ever-present. Anyone who thinks animals don’t suffer, even the loss of a loved one, is ignoring the fact that every living being, beyond the body it inhabits, is a sentient soul.//Hoy (28-11-2025) han pasado 20 días desde que su amada mami falleció. Desde entonces no ha sido el mismo gatito huidizo y tímido. Ahora se deja tomar en brazos. Hoy lo hemos llevado a su médico porque nos preocupaba su creciente menguante salud. Parece ser que se recuperarà. Los animales también sufren la pérdida, su salud se resiente, el duelo es presente. Quién piense que los animales no sufren, incluso la pérdida de su ser querido, está ignorando que todo ser vivo, más allá del cuerpo que habita, es una alma sintiente.

Els éssers-animals viuen el present i no tenen el consol que tenim els éssers-humans, el de refugiar-nos en l’amor de Déu. Per això, ens hauríem de sentir agraïts de poder rendir-nos al Seu amor que té forma d’energia que pot consolar el cor, de qualsevol pèrdua, perquè Ell ens diu que res acaba, que tot és etern, que mai hi ha el buit que creiem que representa la mort del cos, perquè l’ànima mai pot morir, sempre reneix, té aquesta capacitat. Aleshores.., no cal plorar la pèrdua, deixem seguir el seu camí a aquella ànima que ha partit i no la sobrecarreguem amb els nostres plors. Agraïm el seu pas per la nostra vida i acomiadem-la amb molt d’amor i esperança.

Animal-beings live in the present and do not have the consolation that human-beings have, that of taking refuge in the love of God. For this reason, we should be grateful to be able to surrender to His love that has the form of energy that can comfort the heart, of any loss, because He tells us that nothing ends, that everything is eternal, that there is never the emptiness that we believe represents the death of the body, because the soul can never die, it is always reborn, it has this capacity. So.., there is no need to mourn the loss, let’s let that soul that has departed continue its path and not overload it with our tears. Let’s thank them for their passage through our lives and let’s say goodbye to them with lots of love and hope.

Los seres-animales viven en el presente y carecen del consuelo que tienen los seres-humanos: refugiarse en el amor de Dios. Por eso, debemos agradecer poder rendirnos a Su amor, que se manifiesta en la energía que puede consolar el corazón ante cualquier pérdida, porque Él nos dice que nada termina, que todo es eterno, que nunca existe el vacío que creemos que representa la muerte del cuerpo, porque el alma nunca muere, siempre renace, tiene esta capacidad. Así que no hay necesidad de lamentar la pérdida; dejemos que esa alma que ha partido continúe su camino y no la sobrecarguemos con nuestras lágrimas. Agradezcámosle su paso por nuestras vidas y despidámosla con mucho amor y esperanza.