La Bella Dorment//Sleeping Beauty//La Bella Durmiente

Reflexió de la Setmana 11 de gener de 2026<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana

La Bella Dorment

En el silenci, l’orientació més profunda de la consciència és el desig d’assolir la perfecció personal. Aquest desig és el resultat del flux diví d’energia que entra en la consciència humana i inspira la creença en el valor de l’ésser. La reflexió personal ho fa possible. És la fe donada per Déu com un regal a l’ésser. La possibilitat de perfecció s’accepta perquè l’ésser sap que no està només en els seus esforços, que té el suport constant de l’amor diví per assolir la meta.
En la seva connexió amb Déu, l’ésser s’omple i se sent complet; ha trobat allò que buscava. L’amor actua especialment dins del silenci; i l’ésser es desperta del somni de la ignorància i rep la vida, com en el conte de la Bella Dorment. L’ésser és la Bella Dorment, Déu el príncep i la ignorància és la bruixa que llança el seu encanteri màgic de sopor sobre la princesa. L’amor de Déu per l’ésser és tan gran que no pot ser detingut per cap foscor o barrera, sinó que arriba a l’ésser per despertar-lo, portant-lo de tornada a la vida, de tornada a la realitat. L’amor trenca l’encanteri.
És mitjançant l’amor que jo, l’ésser, em desperto i reconec la meva eternitat. La meva realitat va molt més enllà de la meva aparença física. La meva eternitat és la meva realitat. Aquesta és la veritat de la meva existència En grec, la paraula per a veritat és alithea que significa “no oblidar”. L’ésser humà està sota un oblit profund; una amnèsia d’esperit. No puc assolir l’estat despert, el veritable estat de l’ésser, amb les meves pròpies habilitats intel·lectuals. Assolir la veritat no és qüestió de ser llest. Només puc despertar-me quan Déu m’ajuda a recordar. Recordar és veritable coneixement, el de la Veritat.

Extracte del llibre:
El punt Alfa,
Una mirada a Déu,
Ed. Brahma Kumaris
Anthony Strano

Sleeping Beauty

In silence, the deepest orientation of consciousness is the desire to achieve personal perfection. This desire is the result of the divine flow of energy that enters human consciousness and inspires belief in the value of being. Personal reflection makes it possible. It is faith given by God as a gift to the individual. The possibility of perfection is accepted because the individual knows they are not alone in their efforts, that they have the constant support of divine love to reach their goal.
In their connection with God, the individual is filled and feels complete; they have found what they were seeking. Love acts especially within silence; and the individual awakens from the sleep of ignorance and receives life, as in the tale of Sleeping Beauty. The individual is Sleeping Beauty, God is the prince, and ignorance is the witch who casts her magic spell of slumber over the princess. God’s love for the individual is such that it cannot be stopped by any darkness or barrier, but rather reaches the individual to awaken them, bringing them back to life, back to reality. Love breaks the spell.
It is through love that I, the being, awaken and recognize my eternity. My reality extends far beyond my physical appearance. My eternity is my reality. This is the truth of my existence. In Greek, the word for truth is alithea, which means “not forgetting.” Humankind is under a profound forgetfulness; an amnesia of the spirit. I cannot reach the awakened state, the true state of being, with my own intellectual abilities. Reaching the truth is not a matter of being clever. I can only awaken when God helps me to remember. Remembering is true knowledge, the knowledge of Truth.

Excerpt from the book:
The Alpha Point,
A Glimpse of God,
Brahma Kumaris Publishing
Anthony Strano

La Bella Durmiente

En el silencio, la orientación más profunda de la conciencia es el deseo de alcanzar la perfección personal. Este deseo es el resultado del flujo divino de energía que entra en la conciencia humana e inspira la creencia en el valor del ser. La reflexión personal lo hace posible. Es la fe dada por Dios como un regalo al ser. La posibilidad de perfección se acepta porque el ser sabe que no está solo en sus esfuerzos, que tiene el soporte constante del amor divino para alcanzar su meta.
En su conexión con Dios, el ser se llena y se siente completo; ha encontrado lo que buscaba. El amor actúa en especial dentro del silencio; y el ser se despierta del sueño de la ignorancia y recibe la vida, como en el cuento de la Bella Durmiente. El ser es la Bella Durmiente, Dios el príncipe y la ignorancia es la bruja que lanza su hechizo mágico de sopor sobre la princesa. El amor de Dios por el ser es tal que no puede ser detenido por ninguna oscuridad o barrera, sino que alcanza al ser para despertarlo, trayéndolo de vuelta a la vida, de vuelta a la realidad. El amor rompe el embrujo.
Es mediante el amor que yo, el ser, me despierto y reconozco mi eternidad. Mi realidad va mucho más allá de mi apariencia física. Mi eternidad es mi realidad. Esta es la verdad de mi existencia En griego, la palabra para verdad es alithea que significa “no olvidar”. El ser humano está bajo un profundo olvido; una amnesia de espíritu. No puedo alcanzar el estado despierto, el verdadero estado del ser, com mis propias habilidades intelectuales. Alcanzar la verdad no es cuestión de ser listo. Solo puedo despertar cuando Dios me ayuda a recordar. Recordar es verdadero conocimiento, el de la Verdad.

Extracto del libro:
El punto Alfa,
Una mirada a Dios,
Ed. Brahma Kumaris
Anthony Strano

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona