Un peculiar pelegrinatge//A peculiar pilgrimage//Una peregrinación peculiar

Un peculiar pelegrinatge

En plena devoció antiga, la gent recordo que anava rere els seguicis dels passos en època de setmana santa, agenollats i sagnant pel fregadís dels genolls contra el terra. D’altres es fustigaven amb fuets, d’altres suportaven ells sols el pes més gran d’un pas de Crist.., etc. El mateix passa actualment en pobles molt devots arreu del món. Hi havia i hi ha la creença que si el cos pateix s’arribarà a Deu.
PUNT: La gent han ensopegat tant buscant l'únic Déu. Ara ja no cal que ensopegueu més. Només cal recordar l'únic Pare. Aquest és el pelegrinatge del record.
Ara Déu ens diu que s’ha de protegir el cos que ens permet l’experiència de la vida com a ànimes en la Terra. I que l’únic pelegrinatge que ens apropa a Ell, és el pelegrinatge del record, és a dir, que El recordem a Ell tant com ens sigui possible. I així, l’ànima que som, tindrà cada cop més energia de voluntat per seguir en aquest pelegrinatge que va netejant l’ànima de brossa acumulada (negativitat, errors que colpegen profundament).

A peculiar pilgrimage

In the midst of ancient devotion, I remember people following the processions of the floats during Holy Week, kneeling and bleeding from the rubbing of their knees against the ground. Others whipped themselves with whips, others alone bore the greatest weight of a float of Christ…, etc. The same thing happens today in very devout peoples around the world. There was and is the belief that if the body suffers one will reach God.
POINT: People have stumbled so much looking for the only God. Now you don't have to stumble anymore. You just have to remember the only Father. This is the pilgrimage of remembrance.
Now God tells us that we must protect the body that allows us to experience life as souls on Earth. And that the only pilgrimage that brings us closer to Him is the pilgrimage of remembrance, that is, that we remember Him as much as we can. And thus, the soul that we are, will have more and more willpower to continue on this pilgrimage that cleanses the soul of accumulated garbage (negativity, mistakes that hit deeply).

Una peregrinación peculiar

En medio de la antigua devoción, recuerdo a la gente siguiendo las procesiones de los pasos durante la Semana Santa, arrodillados y sangrando por el roce de las rodillas contra el suelo. Otros se azotaban con látigos, otros soportaban solos el mayor peso de un paso de Cristo…, etc. Lo mismo ocurre hoy en día en pueblos muy devotos de todo el mundo. Existía y existe la creencia de que si el cuerpo sufre se llega a Dios.
PUNTO: La gente ha tropezado mucho buscando al único Dios. Ahora ya no hay que tropezar. Solo hay que recordar al único Padre. Esta es la peregrinación del recuerdo.
Ahora Dios nos dice que debemos proteger el cuerpo que nos permite experimentar la vida como almas en la Tierra. Y que la única peregrinación que nos acerca a Él es la peregrinación del recuerdo, es decir, que Le recordemos a Él tanto como podamos. Y así, el alma que somos, tendrá cada vez más fuerza de voluntad para continuar en este peregrinar que limpia el alma de basura acumulada (negatividad, errores que golpean profundamente).