La il·lusió de creure que podem posseir alguna cosa o algú//The illusion of believing We can own anything or anyone//La ilusión de creer que podemos poseer algo o alguien

Reflexió de la Setmana 15 de març de 2026<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana 

La il·lusió de creure que podem posseir alguna cosa o algú

Com a éssers eterns, no físics, no posseïm res al món físic. Entrem al món físic sense res i partirem sense emportar-nos res. En morir, tot és deixat enrere. El “veritable jo” ha vingut de la dimensió no física, un món de consciència pura, la Llar de les ànimes. L’ànima entra al món físic, pren un cos en préstec i interpreta una part en la gran història dels humans. En algun moment en el temps, l’ànima deixa el cos.
Quan reflexionem sobre això, amb valentia i sinceritat, haurem d’admetre que la nostra relació amb aquest món és d’un visitant, un viatger, un hoste. Fins i tot si estem 100 anys amb el cos, tot i així, és temporal. L’ànima pot fer servir i apreciar totes les coses físiques, pot respectar i compartir, però… mai no pot ser propietària de res o ningú.
Som observadors en el món físic i, com a màxim, dipositaris. Aquest tipus de consciència ens donarà una actitud més realista envers el món en general i envers el cos i les relacions en particular. La il·lusió de propietat porta a expectatives, dependència, ansietat, por, arrogància, enveja, ràbia i tot un espectre de sentiments desagradables i complicats. Tot això es pot evitar mantenint una perspectiva elevada de l’ésser com un hoste en aquest món. Això ens donarà una actitud més sana i ens ajudarà, també, a tenir el posicionament mental sa, de ser un dipositari en les nostres accions i amb altres.

Extracte del llibre:
Vivenciar la meditació,
Per assolir profunda saviesa,
alegria i pau,
Ed. Brahma Kumaris
Rona Schweitz

The illusion of believing We can own anything or anyone

As eternal, non-physical beings, we own nothing in the physical world. We enter the physical world with nothing and we will leave with nothing. Upon death, everything is left behind. The “true self” has come from the non-physical dimension, a world of pure consciousness, the Home of Souls. The soul enters the physical world, borrows a body, and plays a part in the grand story of humanity. At some point in time, the soul leaves the body.
When we reflect on this, with courage and honesty, we will have to admit that our relationship with this world is that of a visitor, a traveler, a guest. Even if we remain in the body for 100 years, it is still temporary. The soul can use and appreciate all physical things, it can respect and share, but… it can never own anything or anyone.
We are observers in the physical world and, at most, custodians. This kind of awareness will give us a more realistic attitude toward the world in general, and toward our bodies and relationships in particular. The illusion of ownership leads to expectations, dependence, anxiety, fear, arrogance, envy, anger, and a whole spectrum of unpleasant and complicated feelings. All of this can be avoided by maintaining a higher perspective of ourselves as guests in this world. This will give us a healthier attitude and will also help us to adopt a healthy mindset, being a steward of our actions and our relationships with others.

Excerpt from the book:
Experiencing meditation,
To attain profound wisdom,
joy and peace,
Brahma Kumaris Publishing
Rona Schweitz

La ilusión de creer que podemos poseer algo o alguien

Como seres eternos, no físicos, no poseemos nada en el mundo físico. Entramos al mundo físico sin nada y partiremos sin llevarnos nada. Al morir, todo es dejado atrás. El “verdadero yo” ha venido de la dimensión no física, un mundo de conciencia pura, el Hogar de las almas. El alma entra al mundo físico, toma un cuerpo en préstamo e interpreta una parte en la gran historia de los humanos. En algún momento en el tiempo, el alma deja el cuerpo.
Cuando reflexionemos sobre esto, con valentia y sinceridad, tendremos que admitir que nuestra relación con este mundo es la de un visitante, un viajero, un huésped. Incluso si permanecemos 100 años con el cuerpo, aun así, es temporal. El alma puede usar y apreciar todas las cosas físicas, puede respetar y compartir, pero… nunca puede ser dueña de nada o nadie.
Somos observadores en el mundo físico y, a lo sumo, depositarios. Este tipo de conciencia nos dará una actitud más realista hacia el mundo en general y hacia el cuerpo y las relaciones en particular. La ilusión de propiedad lleva a expectativas, dependencia, ansiedad, miedo, arrogancia, envidia, rabia y todo un espectro de sentimientos desagradables y complicados. Todo esto puede ser evitado manteniendo una perspectiva elevada del ser como un huésped en este mundo. Esto nos dará una actitud más sana y nos ayudará, también, a tener el posicionamiento mental sano, de ser un depositario en nuestras acciones y con otros.

Extracto del libro:
Vivenciar la meditación,
Para alcanzar profunda sabiduria,
alegria y paz,
Ed. Brahma Kumaris
Rona Schweitz

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona