Pensar en Déu, no és renunciació del karma (de les accions).
Generalment en el món espiritual, hi ha la creença que per assolir la connexió amb Déu cal apartar-se del món mundà; aïllar-se a un monestir, ser un asceta, etc., però Ell ens diu que no cal fer això, i, ho compara amb l’estimació que es tenen els enamorats que, quan estan separats, no els cal anar a un recó per recordar a l’altre; es recorden naturalment mentre ho fan tot.
PUNTS 26/3/2018: *Recordar al Pare és una carrera de l’intel·lecte. Tot i així podeu seguir fent la vostra feina, etc. Feu que el cor de l’ànima continuï recordant al Pare mentre les vostres mans segueixen treballant. Els que s’estimen continuen treballant mentre els seus intel·lectes estan connectats l’un amb l’altre; aquí també, els vostres intel·lectes han d’estar connectats amb l’Únic que ens converteix en amos del paradís.*
Com ens podem enamorar de Déu si no ho estem? Què ens atrau d’algú quan ens enamorem? Segur que veiem en aquell, alguna cosa que voldríem tenir en nosaltres i allò ens fa vibrar i la relació s’il·lumina, però a Ell no el veiem, el podem “sentir”. Experimentant la personalitat de Déu ens enamorarem d’Ell, segur, perquè en Ell hi ha tot allò que voldríem tenir en nosaltres. Aleshores, el recordar-Lo serà tan natural com en els que s’estimen.
luminiscències 2013/2023 