Des d’on estic, el vent deixa que arribi el so de les onades trencant en la platja; més ben dit, la manca de vent fa que el soroll no es desvii i arribi nítid; tant.., que sembla talment que estic present físicament allà. I mentre vaig meditant amb aquesta imatge a la ment, m’adono que pot ser una bona metàfora de l’ànima, dels pensaments i de l’Ànima Suprema. El so de les ones representa l’energía de Déu, que pot arribar on em trobo asseguda en meditació quan hi ha manca de pensaments, el vent. I així, succeeix que puc estar quasi present davant d’Ell allà.., més enllà de l’univers.
From where I am, the wind lets the sound of the waves breaking on the beach arrives; rather, the lack of wind makes the noise not deviate and arrive neat; so much.., that it seems I am physically present there. And while I am meditating with this image in my mind, I realize that it can be a good metaphor for the soul, thoughts and the Supreme Soul. The sound of the waves represents the energy of God, which can reach where I am sitting in meditation when there is a lack of thoughts, the wind. And so, it happens that I can be almost present before Him there…, beyond the universe.
Desde donde estoy, el viento deja que llegue el sonido de las olas rompiendo en la playa; mejor dicho, la falta de viento hace que el ruido no se desvíe y llegue nítido; tanto.., que parece talmente que estoy presente físicamente allí. Y mientras voy meditando con esta imagen en la mente, me doy cuenta que puede ser una buena metáfora del alma, de los pensamientos y del Alma Suprema. El sonido de las olas representa la energía de Dios, que puede llegar donde me encuentro sentada en meditación cuando hay falta de pensamientos, el viento. Y así, sucede que puedo estar casi presente ante Él allí.., más allá del universo.