(La flor de lotus és el símbol de la puresa, ja que el lotus neix al fons del fangar d’un estany o llac, creix a través de l’aigua i emergeix a la superfície i llavors és quan floreix impol·lut, esplèndid i radiant. Maya són els nostres patrons de pensament arrelat, els nostres costums que creiem correctes o no tant, la nostra manera de reaccionar amb tot al nostre voltant. No som conscients que tot això és escombraries que embruta l’ànima. Hi ha obstacles de la nostra naturalesa (Maya) en decidir transformar-nos; els costums estan renyits amb els canvis, i recordar al Pare de nosaltres les ànimes, és un gran canvi. Per això Ell, Déu ens recorda: “recorda’m només a Mi” constantment, ja que constantment tenim dificultats a causa de la resistència als canvis de la nostra naturalesa. La transformació arriba quan fent-ho tot, canviant els trets més perjudicials que anem identificant en nosaltres, no ens deixem arrossegar a aquest vòrtex d’allò mundà, sent conscients que això només és un joc al que hem de jugar sense tacar-nos, igual que el lotus que roman impol·lut i segueix a l’estany. La sensació de poder gestionar la pròpia vida, ens dóna un motiu per estar alegres.)