luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Per què blau?/Why blue?/¿Por qué azul?

Avatars, Barrufets, prínceps blaus, sang blava, deïtats, Krishna.., no recordo cap altre menció, segur que n’hi ha alguna altra que se’m escapa. Si més no, és curiós, oi? Quin vincle hi deu d’haver entre aquest tenyiment general de tants diversos personatges? Potser només han pres la idea d’una inicial.., m’atreveixo a dir, Krishna.
El Gita és l’escriptura més antiga “religiosa” que existeix; també curiosament, en hindi la paraula religió és dharma, que significa manera de viure. Resulta que Krishna el mostren blau perquè asseguren que el va mossegar una serp i el color és el senyal de l’emmetzinament; tanmateix no es va morir pas, va créixer i mantingué el color blau estranyament. Però, si al Paradís, que és on vivia aquell nen petit, no existia res ni cap animal que produís pesar.., existirien allà serps tan nefandes? No seria el paradís si existís cap semblança amb el nostre món d’ara. També s’hi menciona una serp al paradís cristià, eh? Si més no, és divertit! M’encanta veure tantes similituds.., perquè això em confirma que tot prové d’una única font, d’un únic principi inicial.
La serp va enredar a l’humà i de sobte va tenir vergonya en mossegar el fruit prohibit! Es va fer conscient del cos i de tot el que allò comportava: us imagineu que de sobte veiéssim la nuesa tortuosa de una altra forma de viure, quan fins aquell moment haguéssim sigut tant nets de cor? I a Krishna, també, es va tornar blau, va deixar de ser net i s’embrutí per aquell verí de la serp; el tòxic que emmetzina el comportament humà.
Tot plegat son simbolismes de l’evolució de l’ésser humà al llarg del cicle. Ens podem veure reflectits en un mirall més petit, com pot ser l’evolució del nadó fins arribar a l’adultesa i cap el tram final de la vellesa farcida de problemes, malalties i obstacles. Aquí és on ens trobem ara, tots els éssers humans, ben blaus. Tanmateix, el nadó neix net per dins (físicament per fora no tant, però no es tracta d’això ara); aquesta és la realitat del cicle que arriba al seu final, però que naixerà renovat com el nadó preciós i net per dins i per fora, doncs també reneix tota matèria, es renova. S’ha dit que hi ha la nit i el dia del món, i de la humanitat. Ara s’acaba la nit i s’està a punt de fer de dia, només hi haurà de blau el cel i poca cosa més. Tot i així.., com a color, el blau m’encanta!

Avatars, Smurfs, blue princes, blue blood, deities, Krishna.., I do not remember any other mention, surely there is another one that escapes me. At least, it’s funny, right? What link must there be between this general staining of so many different characters? Perhaps they have only taken the idea, from an initial.., dare I say, Krishna.
The Gita is the oldest “religious” script in existence; also curiously, in Hindi the word religion is dharma, which means way of life. It turns out that Krishna it’s shows him blue because they claim that he was bitten by a snake and the color is the sign of poisoning; however it did not die, it grew and kept, strangely, the blue color. But, if in Paradise, which is where that little boy lived, there was nothing or any animal that produced sorrow.., would there be such perverse serpents? It wouldn’t be paradise if there were any resemblance to our world today. A snake is also mentioned in the Christian paradise, huh? At least it’s fun! I love to see so many similarities.., because this confirms that everything comes from a single source, from a single initial principle.
The snake entangled the human and he was suddenly ashamed to bite the forbidden fruit! He became aware of the body and all that it entailed: can you imagine that we would suddenly see the tortuous nudity of another way of living, when until that moment we would have been so pure of heart? And Krishna, too, turned blue, stopped being clean and became dirty from that snake’s poison; the toxic that poisons human behavior.
All this are symbolisms of the evolution of the human being throughout the cycle. We can see ourselves reflected in a smaller mirror, such as the evolution of the baby until reaching adulthood and towards the final stage of old age full of problems, diseases and obstacles. This is where we are now, all human beings, very blue. However, the baby is born clean on the inside (physically on the outside, not so much, but it is not about that now); this is the reality of the cycle that comes to an end, but that will be born renewed as the precious and clean baby inside and out, because all matter is also reborn, it is renewed. It has been said that there is the night and the day of the world, and of humanity. Now the night is ending and it is about to dawn, only the sky will be blue and little else. Still.., as a color, I love blue!

Avatares, Pitufos, príncipes azules, sangre azul, deidades, Krishna .., no recuerdo ninguna otra mención, seguro que hay alguna otra que se me escapa. Por lo menos, es curioso, ¿verdad? ¿Qué vínculo debe de haber entre esta tinción general de tantos diversos personajes? Quizás sólo han tomado la idea, de una inicial.., me atrevo a decir, Krishna.
El Gita es la escritura más antigua “religiosa” que existe; también curiosamente, en hindi la palabra religión es dharma, que significa modo de vivir. Resulta que Krishna lo muestran azul porque aseguran que le mordió una serpiente y el color es la señal del envenenamiento; sin embargo no se murió, creció y mantuvo, extrañamente, el color azul . Pero, si en el Paraíso, que es donde vivía aquel niño pequeño, no existía nada ni ningún animal que produjera pesar .., ¿existirían allí serpientes tan perversas? No sería el paraíso si existiera ningún parecido con nuestro mundo de ahora. También se menciona una serpiente en el paraíso cristiano, ¿eh? ¡Por lo menos, es divertido! Me encanta ver tantas similitudes.., porque esto me confirma que todo proviene de una única fuente, de un único principio inicial.
La serpiente enredó al humano y ¡de repente tuvo vergüenza al morder el fruto prohibido! Se hizo consciente del cuerpo y de todo lo que aquello comportaba: ¿se imaginan que de pronto viéramos la desnudez tortuosa de otra forma de vivir, cuando hasta ese momento hubiéramos sido tanto limpios de corazón? Y a Krishna, también, se volvió azul, dejó de ser limpio y se ensució por aquel veneno de la serpiente; el tóxico que envenena el comportamiento humano.
Todo ello son simbolismos de la evolución del ser humano a lo largo del ciclo. Nos podemos ver reflejados en un espejo más pequeño, como puede ser la evolución del bebé hasta llegar a la adultez y hacia el tramo final de la vejez llena de problemas, enfermedades y obstáculos. Aquí es donde nos encontramos ahora, todos los seres humanos, bien azules. Sin embargo, el bebé nace limpio por dentro (físicamente por fuera no tanto, pero no se trata de eso ahora); esta es la realidad del ciclo que llega a su fin, pero que nacerá renovado como el bebé precioso y limpio por dentro y por fuera, pues también renace toda materia, se renueva. Se ha dicho que existe la noche y el día del mundo, y de la humanidad. Ahora se acaba la noche y está a punto de amanecer, sólo habrá de azul el cielo y poco más. Aún así.., como color, el azul me encanta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: