Com es pot estar tranquil?/How it’s can being calm?/¿Cómo se puede estar tranquilo?
Com es pot estar tranquil?
No en som conscients, però quan, estem inquiets, tenim por, incertesa, o, no volem afrontar una situació, és a causa de no tenir el suport de la fermesa que aporta ser honests; és a dir, el que hi ha a dins és el que expresso a l’exterior, i, fins i tot, si no sóc honest amb mi mateix: coherent amb el que sento que és correcte profundament i no ho supedito a canviar-ho adaptant-ho a les contrapartides que es poden obtenir o als desigs materials.
- Els impurs son els que romanen inquiets perquè estan destruint la seva pròpia veritat.
No s’ha de justificar cap error; seria com amagar-nos els errors que fem, enganyar-nos nosaltres mateixos; però, l’ànima que som és conscient de tot i va acumulant dins tot el que fem malament, i, al final, el bagatge serà tan dens que la frase “arrossegar l’ànima”, es fa real.
Som fills de Déu, l’Ànima lliure de bagatge; per què ens permetem doncs carregar amb aquests errors i negar la nostra veritat? “L’ànima dansa quan hi ha veritat”. És en vida que podem fer-nos honests davant nostre i davant de Déu. Volem viure tranquils la resta de vida que ens toca viure, i, partir lliures “d’equipatge extra”, no?, doncs, s’ha de fer quan encara queda temps. Altrament després.., només podrem penedir-nos dolorosament.
How it’s can being calm?
We are not aware of it, but when we are restless, we are afraid, uncertainty, or, we do not want to face a situation, it is due not to have the support of the firmness that comes from being honest; that is, what is inside is what I express on the outside, and even, if I am not honest with myself: consistent with what I feel deeply that it is correct and I do not make it subject to changing it by adapting it to the counterparts that I can obtain or material desires.
- The impure are those who remain restless because they are destroying their own truth.
No mistake should be justified; it would be like hiding the mistakes we make, deceiving ourselves; but, the soul that we are is aware of everything and accumulates inside everything that we do wrong, and, in the end, the baggage will be so dense that the phrase “draging the soul” becomes real.
We are children of God, the Soul free of baggage; so why do we allow ourselves to carry these errors and deny our truth? “The soul dances when there is truth”. It is in life that we can become honest in front of with ourselves and in front of with God. We want to live the rest of our lives in peace, and depart free “of extra baggage”, right?, well, it should be done when there is still time left. Otherwise later.., we can only regret it painfully.
¿Cómo se puede estar tranquilo?
No somos conscientes de ello, pero cuando estamos inquietos, tenemos miedo, incertidumbre, o, no queremos afrontar una situación, es debido no tener el apoyo de la firmeza que aporta ser honestos; es decir, lo que hay dentro es lo que expreso en el exterior, y, incluso, si no soy honesto conmigo mismo: coherente con lo que siento profundamente que es correcto y no lo supedito a cambiarlo adaptándolo a las contrapartidas que puedo obtener o los deseos materiales.
- Los impuros son los que permanecen inquietos porque están destruyendo su propia verdad.
No se debe justificar ningún error; sería como escondernos los errores que hacemos, engañarnos nosotros mismos; pero, el alma que somos es consciente de todo y va acumulando dentro todo lo que hacemos mal, y, al final, el bagaje será tan denso que la frase “arrastrar el alma”, se hace real.
Somos hijos de Dios, el Alma libre de bagaje; ¿por qué nos permitimos pues cargar con estos errores y negar nuestra verdad? “El alma danza cuando hay verdad”. Es en vida que podemos hacernos honestos ante nosotros y ante Dios. Queremos vivir tranquilos el resto de vida que nos toca vivir, y, partir libres “de equipaje extra”, ¿no?, pues, se debe hacer cuando aún queda tiempo. De lo contrario después.., sólo podremos arrepentirnos dolorosamente.
luminiscències 2013/2023 