Potser en algun moment ens podem despistar en el camí que hem emprès. És fàcil veure una drecera i pensar que allò és millor; però mica en mica, a mida que anem recorrent-la, és possible que ens allunyem d’allà on anàvem. Mai és inútil tornar-se a replantejar la direcció i.., generalment mai ens equivocarem si retrocedim damunt dels nostres passos fins arribar a la cruïlla de la drecera amb el camí triat en un principi.
Aquesta és la meva experiència en el camí espiritual, que no sé si l’he triat jo o ell m’ha triat a mi. És molt fàcil despistar-se amb el propi ego que tot ho emmascara. Però sempre tornem a ser benvinguts tret de si hem anat massa lluny i ens hem perdut del tot. Per això, l’únic que no s’ha de deixar mai, passi el que passi, és la meditació i la connexió amb l’Ésser Suprem de Llum que actua com un Far de Llum, altrament dit Déu. Perquè Ell és com una ancora de salvació o com una fita en el camí pedregós meravellós de la vida espiritual.
Un consell Diví: Per a la ment us cal el poder de “rumiar” i per a les paraules i accions us cal embeure el poder de la tolerància.
Perhaps at some point we can lose track of the path we have undertaken. It’s easy to see a shortcut and think that’s better; but little by little, as we go through it, it is possible that we move away from where we were going. It is never useless to rethink the direction and.., generally we will never make a mistake if we retrace our steps until we reach the crossroads of the shortcut with the path chosen at first.
This is my experience on the spiritual path, I don’t know if I have chosen it or he has chosen me. It is very easy to get lost with your own ego that masks everything. But we are always welcome back unless we’ve gone too far and gotten completely lost. Therefore, the only thing that should never be left, no matter what happens, is meditation and connection with the Supreme Being of Light who acts as a Beacon of Light, called God. Because He is like an anchor of salvation or like a milestone beautiful on the stony path of spiritual life.
A Divine advice: For the mind you need the power to “ruminate” and for the words and actions you need to imbibe the power of tolerance.
Quizás en algún momento podemos despistarnos en el camino que hemos emprendido. Es fácil ver un atajo y pensar que eso es mejor; pero poco a poco, a medida que vayamos recorriéndolo, es posible que nos alejemos de donde íbamos. Nunca es inútil volver a replantearse la dirección y.., generalmente nunca nos equivocaremos si retrocedemos sobre nuestros pasos hasta llegar al cruce del atajo con el camino elegido en un principio.
Ésta es mi experiencia en el camino espiritual, que no sé si lo he elegido yo o él me ha elegido a mí. Es muy fácil despistarse con el propio ego que todo lo enmascara. Pero siempre volvemos a ser bienvenidos salvo si hemos ido demasiado lejos y nos hemos perdido del todo. Por eso, lo único que no debe dejarse nunca, pase lo que pase, es la meditación y la conexión con el Ser Supremo de Luz que actúa como un Faro de Luz, llamado Dios. Porque Él es como un ancla de salvación o como un hito en el camino pedregoso maravilloso de la vida espiritual.
Un consejo Divino: Para la mente necesitáis el poder de “rumiar” y para las palabras y acciones necesitáis embeber el poder de la tolerancia.