La majoria de vegades retenim la memòria de coses que s’han anat repetint; d’altres, les recordem perquè en només una vegada han creat tal impacte que ja no ho oblidarem. Aquestes son dues maneres d’aprendre, pel que fa a la ment. El cos també té la capacitat d’aprendre, però ja és quelcom totalment diferent; el cos té la memòria de la matèria. L’entrenem perquè la matèria del que està fet té una memòria vegetativa; no té consciència; s’adapta generalment al què li fem fer, tret que hi hagi un impediment físic.
Amb tot això podem adonar-nos que realment hi han dues parts en cadascú de nosaltres. Una és la part que modela, i l’altra part és la que està sotmesa als canvis.
L’essència que sóc pot canviar la forma en que vull pensar, què haig d’aprendre, com haig de tenir cura del cos, com vull que sigui la meva experiència vital…. La clau radica en ser-ne conscient.
-Jo sóc qui pot canviar les coses de la meva vida.- Això se’n diu auto-sobirania de l’ésser.

Most of the time we retain the memory of things that have been repeated; others, we remember it because they have created such an impact that we will no longer forget it.These are two ways of learning, referrring us mind . The body also has the capacity to learn, but it is something totally different; the body has the memory of matter. We exercise it because the matter of what it is made of has a vegetative memory; he has no conscience; generally adapts to what we make him do, unless there is a physical impediment.
With all this we can realize that there are really two parts in each of us. One is the part that molds, and the other part is the one that is subdued to changes.
The essence that I am can change the way I want to think, what I must learn, how to take care of my body, how I want my life experience to be… The key lies in being aware of it.
-I am the one who can change things in my life.- This is called self-sovereignty of being.

La mayoría de las veces retenemos la memoria de cosas que se han ido repitiendo; otras, las recordamos porque en solo una vez han creado tal impacto que ya no lo olvidaremos. Éstas son dos maneras de aprender, en cuanto a la mente. El cuerpo también tiene la capacidad de aprender, pero es algo totalmente diferente; el cuerpo tiene la memoria de la materia. Lo entrenamos porque la materia de lo que está hecho tiene una memoria vegetativa; no tiene conciencia; se adapta generalmente a lo que le hacemos hacer, salvo que exista un impedimento físico.
Con todo esto podemos darnos cuenta de que realmente hay dos partes en cada uno de nosotros. Una es la parte que moldea, y la otra parte es la que está sometida a los cambios.
La esencia que soy puede cambiar la forma en que quiero pensar, qué debo aprender, cómo cuidar el cuerpo, cómo quiero que sea mi experiencia vital…. La clave radica en ser consciente de ello.
-Yo soy quien puede cambiar las cosas de mi vida.- Esto se llama auto-soberanía del ser.

🍁🍂🍁🍂🍁🍂🍁