Arrogància de la matèria//Arrogance of matter//Arrogancia de la materia

Arrogància subtil de la matèria

En la vida científica el que causa obstruccions en l’avenç és la consciència de ser portadors de una saviesa que creuen pròpia. En la vida espiritual hi han aquests mateixos obstacles per avançar. Pensar que son mèrits propis desenvolupa una arrogància que atura tot progrés. En canvi, quan s’és humil, que no vol dir ser depenent o submís, la saviesa té llibertat plena per crear tant si son pensaments científics con si son pensaments espirituals.
Ambdós estudis ensinistren la ment i el mèrit hi és en ser constant i no distreure’s per causa de l’ego, la consciència de «meu» o «jo».
En l’estudi científic.., moltes ments han posat els fonaments per arribar al punt actual, sense aquestes ments seria impossible partir d’aquest punt i fer nous descobriments.
En l’estudi espiritual també hi han hagut moltes ments que han treballat per assolir trobades amb l’Esperit més lluminós anomenat Déu. Però quan s’oblida que l’ànima és en ella mateixa un ens ple de tota virtut i poder espiritual, quan un s’institueix com a gurú el qual creu mèrits propis, l’avenç s’atura perquè l’ego es corona rei. D’això se’n diu l’arrogància subtil del cos, o de la matèria. S’ha dit que som ànimes semblants a Déu; l’Ànima Complerta, plena de totes les virtuts i poders, i les persones també ho tenim tot dins nostre, no som millors que ningú altre. Sempre que ens veguem els uns als altres com a ànimes que condueixen el cos que han obtingut, assolirem la força per seguir pel camí sense obstacles. Quan es deixa el ego enrere.., tot és possible, fins i tot, creure que existeix l’Ésser més Lluminós que ja intuïm en el cor.

Subtle arrogance of matter

In scientific life what causes obstructions in progress is the awareness of being bearers of a wisdom that they believe is their own. In the spiritual life there are these same obstacles to progress. Thinking that they are their own merits develops an arrogance that stops all progress. On the other hand, when you are humble, which does not mean being dependent or submissive, wisdom has full freedom to create both scientific and spiritual thoughts.
Both studies train the mind and the merit is in being constant and not being distracted because of the ego, the consciousness of “mine” or “I”.
In the scientific study…, many minds have laid the foundations to reach the current point, without these minds it would be impossible to start from this point and make new discoveries.
In spiritual study there have also been many minds that have worked to achieve encounters with the most luminous Spirit called God. But when one forgets that the soul is in itself a being full of all virtue and spiritual power, when one sets himself up as a guru who believes that are his own merits, progress stops because the ego is crowned king . This is called the subtle arrogance of the body, or of matter. It has been said that we are souls similar to God; the Complete Soul, full of all virtues and powers, and people also have everything within us, we are no better than anyone else. As long as we see each other as souls leading the body they have obtained, we will gain the strength to follow the path without obstacles. When you leave the ego behind.., everything is possible, even, to believe that there is the Most Luminous Being that we already sense in the heart.

Arrogancia sutil de la materia

En la vida científica lo que obstaculiza el progreso es la conciencia de ser portadores de una sabiduría que creen propia. En la vida espiritual existen estos mismos obstáculos para el progreso. Pensar que son méritos propios desarrolla una arrogancia que frena todo progreso. Por otro lado, cuando eres humilde, lo que no significa ser dependiente o sumiso, la sabiduría tiene plena libertad para crear pensamientos tanto científicos como espirituales.
Ambos estudios entrenan la mente y el mérito está en ser constante y no distraerse por el ego, la conciencia de lo “mío” o “yo”.
En el estudio científico…, muchas mentes han sentado las bases para llegar al punto actual, sin estas mentes sería imposible partir de este punto y hacer nuevos descubrimientos.
En el estudio espiritual también ha habido muchas mentes que han trabajado para lograr encuentros con el Espíritu más luminoso llamado Dios. Pero cuando uno olvida que el alma es en sí misma un ser lleno de toda virtud y poder espiritual, cuando uno se erige como un gurú que cree que son sus propios méritos, el progreso se detiene porque el ego es coronado rey. A esto se le llama la sutil arrogancia del cuerpo, o de la materia. Se ha dicho que somos almas semejantes a Dios; el Alma Completa, llena de todas las virtudes y poderes, y las personas también lo tenemos todo dentro de nosotros, no somos mejores que nadie. Mientras nos veamos como almas que conducen el cuerpo que han obtenido, ganaremos la fuerza para seguir el camino sin obstáculos. Cuando se deja atrás el ego… todo es posible, incluso creer que existe el Ser Más Luminoso que ya intuimos en el corazón.