Per què a Déu se Li diu Pare//Why God is called Father//Porque a Dios se le llama Padre

Els pares son els creadors del cos d’aquell humà nou que naixerà del cos de una dona desprès del temps de gestació. Però no son els creadors de l’ésser que a les cinc setmanes aproximadament de gestació entrarà en aquell menut cos en formació en la matriu d’aquella dona; l’ànima que serà l’hoste d’aquell cos petit té un altre Pare anomenat Déu. Tanmateix, Déu tampoc és el creador de l’ànima perquè les ànimes sempre han existit, existeixen i existiran eternament, tan sols es diu Pare/Mare perquè en cert moment precís del cicle del món desperta a les ànimes del seu adormiment. L’ensonyació de creure’s només ser el cos que ocupen. Aquest despertar és com un naixement, i, succeeix ara en aquest temps que ens trobem, el temps anomenat el final del cicle del món. D’aquí prové la consciència de sentir que Déu és el Pare de les ànimes.

Parents are the creators of the body of that new human that will be born from the body of a woman after the gestation period. But they are not the creators of the being that at approximately five weeks of gestation will enter that small body in formation in that woman’s womb; The soul that will be the guest of that small body has another Father called God. However, God is not the creator of the soul either because souls have always existed, exist and will exist eternally, he is only called Father/Mother because at a certain precise moment in the cycle of the world he awakens the souls from their slumber. The dream of believing that you are only the body you occupy. This awakening is like a birth, and, it happens now in that time that we find ourselves in, the time called the end of the cycle of the world. Hence the awareness of feeling that God is the Father of souls.

Los padres son los creadores del cuerpo de ese humano nuevo que nacerá del cuerpo de una mujer después del tiempo de gestación. Pero no son los creadores del ser que a las cinco semanas aproximadamente de gestación entrará en ese pequeño cuerpo en formación en la matriz de aquella mujer; el alma que será el huésped de ese cuerpo pequeño tiene otro Padre llamado Dios. Sin embargo, Dios tampoco es el creador del alma porque las almas siempre han existido, existen y existirán eternamente, tan sólo se llama Padre/Madre porque en cierto momento preciso del ciclo del mundo despierta a las almas de su adormecimiento. La ensoñación de creerse sólo ser el cuerpo que ocupan. Este despertar es como un nacimiento, y, sucede ahora en ese tiempo que nos encontramos, el tiempo llamado el final del ciclo del mundo. De ahí la conciencia de sentir que Dios es el Padre de las almas.