Sóc una gran ànima?//Am I a great soul?//¿Soy una gran alma?

Una gran ànima és aquella persona que ha arribat a considerar-se ella mateixa ser una ànima que resideix en el seu cos, i, que ha iniciat una transformació en ella mateixa amb el poder de la meditació, i, amb l’ajuda de la connexió amb Déu.
BENEDICCIÓ: Tots vosaltres sou grans ànimes. Tanmateix, també heu de ser igualment humils en la mateixa mesura.
Quan deixes de relacionar-te amb el teu cos de la forma que sempre has estat fent, o sigui, mundanament.., és a dir, sense intentar discriminar cos i ànima sinó seguir fent-ho tot amb visceralitat i emocionalment, deixant-se endur pels instints primaris tal com ho faria un animal, reaccionant en comptes de reflexionar.., quan has deixat de relacionar-te així amb la matèria que és el cos i sentir que ets alguna cosa més elevada i subtil que això, pots entendre que t’estàs transformant.
A great soul is someone who has come to consider themselves to be a soul residing in their body, and who has initiated a transformation within themselves with the power of meditation, and with the help of connection with God.
BLESSING: You are all great souls. However, you must also be equally humble to the same extent.
When you stop relating to your body in the way you have always done, that is, mundanely.., that is, without trying to discriminate between body and soul but continuing to do everything viscerally, emotionally, letting yourself be carried away by primary instincts as an animal would, reacting instead of reflecting.., when you have stopped relating to the matter that is the body in this way and feeling that you are something higher and subtler than that, you can understand that you are transforming.
Una gran alma es alguien que ha llegado a considerarse un alma que reside en su cuerpo y que ha iniciado una transformación interior con el poder de la meditación y la ayuda de la conexión con Dios.
BENDICIÓN: Todos ustedes son grandes almas. Sin embargo, también deben ser igualmente humildes.
Cuando dejas de relacionarte con tu cuerpo como siempre lo has hecho, es decir, mundanamente, sin intentar distinguir entre cuerpo y alma, sino continuando con tu comportamiento visceral y emocional, dejándote llevar por los instintos primarios como lo haría un animal, reaccionando en lugar de reflexionar, cuando dejas de relacionarte con la materia que es el cuerpo de esta manera y sentir que eres algo más elevado y sutil, puedes comprender que te estás transformando.