Àngels
Algú pot arribar a la conclusió que contra més coses es posseeixen més esclau d’elles un és. Tot i així ens anem carregant de possessions de tota mena al llarg de la nostra vida.
A voltes són coses que comprem perquè ens atrauen, a voltes són presents amb els que ens han obsequiat, d’altres són records que mantenim com un tresor, i, també estris que es necessiten pel desenvolupament de la vida, altres cops relacions possessives, etc.., però, tot plegat va fent el farcell cada vegada més feixuc. Si haguéssim de fer un trasllat.., què passaria? Ni hi volem pensar!
BENEDICCIÓ 11/6/2018: * Que esteu lliures de tot lligam i, restant més enllà de qualsevol consciència corporal, sigueu un àngel que vola.* La terra dels cossos és consciència corporal, així és que, quan us hageu convertit en àngels, com podríeu venir al camp dels cossos? Els àngels no poden ser atrets per la gravetat de la terra. Si us quedeu avall, els caçadors us perseguiran. Així doncs, tant li fa el bonica que pugui ser una capsa daurada, tot i així no us heu de quedar capturats per allò. Sigueu lliures en tot moment i lliureu-vos de qualsevol llaç, i, anireu a l’estat volador.
He vist en alguna ocasió un programa televisiu que tracta de mini cases: la gent fa el pensament de canviar la manera de viure i decideixen construir una casa transportable petitíssima [màxim de 20 m²] I aquí se’ls planteja un gran problema: com escollir de tot el que disposen a la antiga casa, l’imprescindible per viure. Les seves cares són tot un poema quan fan la tria; hi ha dolor, angoixa, impotència…, se senten tan captats per totes ses seves pertinències…! Després de superar la prova, les seves expressions són d’alleujament, d’haver-se alliberat d’una càrrega pesant. Semblen sentir-se com ocells que ara podran volar.
Les capses daurades poden ser les pertinències materials, però també n’hi han que ens llastren i ens esclavitzen i no es veuen amb els ulls, es perceben amb el cor. Aquests llaços ens cacen al vol quan ens crèiem lliures o quan havíem decidit ser lliures. Si volem sentir-nos lleugers com el àngels no ens hem d’enlluernar per llums que prometen el que no poden oferir. La única Llum que no llastra és el Punt de Llum, Déu. Si ens aferrem a aquest únic llaç, es tallaran les cordes que ens mantenen estacats. Tota la resta no són més que miratges preciosos, gàbies daurades per empresonar ocells sense que se’n adonin. També es pot estimar sense quedar atrapat. Tot és qüestió de no voler posseir, ni ser posseït.
luminiscències 2013/2023 