luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

La pau antiga/The peace ancient/La paz antigua

hippies

La frase de René Descartés -cogito, ergo sum- “penso, per tant, existeixo” se li hauria de posar un afegitó: “penso, per tant, existeixo en un cos“.

Tot i així, anant a la profunditat de la nova frase “penso, per tant, existeixo en un cos“, veig que el fet de pensar és un acte produït de tenir experiències i processar-les. Per la qual cosa es fa necessari existir en un cos per poder-les tenir. Quan no hi ha cos, no hi ha acció i tampoc experiència; s’està sumit en l’estat de llavor latent i vivent que, com tota llavor, només s’activarà en contacte amb el substrat i l’aigua, l’ànima, la llavor espiritual, també s’activarà a l’entrar en la matèria, el cos. Mentre això no passa es manté en el nirvana: vivent, latent, en la pau antiga on no hi han sensacions ni pensaments.

Aquell és l’estat original de l’ànima que som i que enyorem com un record molt subtil i que intentem reproduir quan experimentem la vida a l’estar en un cos, intentant trobar la pau en les nostres accions; aquella pau antiga. Moltes vegades la trobem en un paisatge, en una companyia, en una mirada.., però és efímera quan ve de fora. Quan la busquem dins nostre, ja no la podem perdre; tanmateix l’haurem d’anar invocant.

La ment és com un riu ple de brutícia surant en la superfície, i l’intel·lecte n’és el “pescador” que hi té la canya llançada. Cada cop que l’ham enganxa alguna cosa, l’intel·lecte recull el fil i s’entreté contemplant la “pesca”, i, així anem passant el temps: la ment deixant opcions aleatòries a l’abast de l’intel·lecte, tan sols amb la finalitat d’entretenir i passar la vida sense més ni més. La meditació ens ensinistra per adonar-nos d’aquest joc i ser observador per després deixar de “pescar” aleatòriament i poder així dirigir l’atenció a allò que volem observar. D’aquesta manera passem de ser els dirigits, a ser els que dirigeixen. Els pensaments son les experiències que tenim quan som en un cos i que es van acumulant al riu circular de la ment.

The peace ancient

The phrase of René Descartes -cogito, ergo sum- “I think, therefore I exist“, it should be place an affix: “I think, therefore I exist in a body“.

Still, going to the depth of the new phrase “I think, therefore I exist in a body“, I see that the fact of thinking is an act produced by having experiences and processing them. Therefore it is necessary to exist in a body to have them. When there is no body, there is no action and no experience; one is immersed in the state of latent and livig seed that, like any seed, will only be activated in contact with the substrate and John-Augustus-Thelwall-fl-1883-1896-The-disappointed-fisherman-Signed-oil_1576976592_950the water, the soul, the spiritual seed, will also be activated when entering the matter, the body. As long as this does not happen it remains in nirvana: living, latent, in the ancient peace where there are no sensations or thoughts.

That is the original state of the soul that we are and that we yearn as a very subtle memory and that we try to reproduce when we experience life by being in a body, trying to find peace in our actions; that ancient peace. Many times we find it in a landscape, in a relationship, in a look.., but it is ephemeral when it comes from outside. When we look for it within us, we can no longer lose it; however we will continue have to invoke it.

The mind is like a river full of dirt floating on the surface, and the intellect is the “fisherman” with the rod thrown. Every time the hook hooks something, the intellect picks up the thread and is entertained while contemplating “fishing”,and, thus we pass the time: the mind leaving random options within the reach of the intellect, only in order to entertain and spend life without further ado. Meditation trains us to become aware of this game and to be observant and then stop randomly “fishing” and thus be able to direct attention to what we want to observe. Thus we go from being the directed, to being the directing. Thoughts are the experiences that we have when we are in a body and that accumulate in the circular river of the mind.

La paz antigua

una-paz-antigua-del-tiempo-acodada-en-flores-colores-pastel-suaves-imagen-horizontal-de-la-fotografía-relojes-las-paces-reloj-143756853

La frase de René Descartes  -cogito, ergo sum- “pienso, luego existo” se le debería poner un añadido: “pienso, luego existo en un cuerpo“.

Aún así, yendo a la profundidad de la nueva frase “pienso, luego existo en un cuerpo“, veo que el hecho de pensar es un acto producido de tener experiencias y procesarlas. Por lo cual se hace necesario existir en un cuerpo para poder tenerlas. Cuando no hay cuerpo, no hay acción y tampoco experiencia; se está sumido en el estado de semilla latente y viviente que, como toda semilla, sólo se activará en contacto con el sustrato y el agua, el alma, la semilla espiritual, también se activará al entrar en la materia, el cuerpo. Mientras esto no ocurre se mantiene en el nirvana: viviente, latente, en la paz antigua donde no hay sensaciones ni pensamientos.

Ese es el estado original del alma que somos y que añoramos como un recuerdo muy sutil y que intentamos reproducir cuando experimentamos la vida al estar en un cuerpo, intentando encontrar la paz en nuestras acciones; aquella paz antigua. Muchas veces la encontramos en un paisaje, en una compañía, en una mirada.., pero es efímera cuando viene de fuera. Cuando la buscamos dentro de nosotros, ya no la podemos perder; sin embargo tendremos que ir invocándola.

La mente es como un río lleno de suciedad flotando en la superficie, y el intelecto es el “pescador” que tiene la caña lanzada. Cada vez que el anzuelo engancha algo, el intelecto recoge el hilo y se entretiene contemplando la “pesca”, y, así vamos pasando el tiempo: la mente dejando opciones aleatorias al alcance del intelecto, tan sólo con el fin de entretener y pasar la vida sin más. La meditación nos adiestra para darnos cuenta de este juego y ser observador para luego dejar de “pescar” aleatoriamente y poder así dirigir la atención a lo que queremos observar. Así pasamos de ser los dirigidos, a ser los que dirigen. Los pensamientos son las experiencias que tenemos cuando estamos en un cuerpo y que se van acumulando en el río circular de la mente.

finalflors llarc blanc



  • Desde el minuto 1 al minuto 3:50, el pensamiento de Eduard Punset sobre el pensamiento de René Descartes y una apostilla final sobre el dogmatismo de algunos científicos.

2 comments on “La pau antiga/The peace ancient/La paz antigua

  1. Blog Simple
    Juny 17, 2020

    Attractive part of content. I simply stumbled upon your weblog and in accession capital to claim
    that I acquire actually loved account your weblog posts.
    Anyway I will be subscribing on your feeds or even I achievement you
    get admission to persistently fast.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: