187.- Tenir a Déu com a Company de ruta, em dóna la temprança per afrontar el que vingui. Ell és entre bambolines d’aquest teatre que és la vida, contemplant als actors i als espectadors, i, aquesta visió Seva me la transmet quan sóc el Seu company donant-me una perspectiva de 360º damunt de tot el que succeeix. És per això que la por i la incertesa desapareixen deixant pas a la temprança i a sentir que tot anirà bé; a comprendre que res del que passi en aquest món és definitiu; que tot continua fluint.
187.- Having God as a Companion of route gives me the temperance to face whatever comes. He is between the boundary of theatre scene that is life ( to be in the backstage), contemplating the actors and the spectators, and this vision of His transmits to me when I am His companion, giving me a 360º perspective on everything that happens. That is why fear and uncertainty disappear, giving way to temperance and feeling that everything will be fine; to understand that nothing that happens in this world is final; that everything continues to flow.
187.- Tener a Dios como Compañero de ruta, me da la templanza para afrontar lo que venga. Él está entre bambalinas de este teatro que es la vida, contemplando a los actores y a los espectadores, y, esta visión Suya me la transmite cuando soy el Su compañero dándome una perspectiva de 360º sobre todo lo que sucede. Es por ello que el miedo y la incertidumbre desaparecen dejando paso a la templanza y a sentir que todo irá bien; a comprender que nada de lo que pase en este mundo es definitivo; que todo sigue fluyendo.