Quan anem al cinema, de vegades ens involucrem tant en la història que passa per la pantalla que patim, i una i altra vegada ens hem de repetir mentalment que allò és ficció. A la vida, no sempre hem de ser actors, de tant en tant també va bé seure a “la butaca” i contemplar l’escena. “Seure i contemplar” pot ser només uns instants, i això ens donarà un lapse: el lapse d’observador. No estem obligats a actuar o a reaccionar sempre a l’impuls de la situació, o del que una conversa ens pugui instar a reaccionar compulsivament.
MORALITAT:
Al capdavall, viure és una successió d’escenes de les que en som els protagonistes la majoria de vegades. Aquest art vol de l’equilibri entre actuar i observar.
Sit in “the cinema seat”
When we go to the movies, sometimes we get so involved in the story that goes through the screen that we suffer, and over and over we have to mentally repeat to ourselves that this is fiction. In life, we don’t always have to be actors, from time to time it is also good to sit in “the armchair” and contemplate the scene. “Sit and contemplate” may be only a few moments, and that will give us a lapse: the observer lapse. We are not obliged to always act or react to the impulse of the situation, or of what a conversation can incite us to react compulsively.
MORALITY:
After all, living is a succession of scenes in which we are the protagonists most of the time. This art requires a balance between acting and observing.
Sentarse en “la butaca”
Cuando vamos al cine, a veces nos involucramos tanto en la historia que pasa por la pantalla que padecemos, y una y otra vez tenemos que repetirnos mentalmente que aquello es ficción. En la vida, no siempre tenemos que ser actores, de vez en cuando también va bien sentarse en “la butaca” y contemplar la escena. “Sentarse y contemplar” puede ser sólo unos instantes, y eso nos dará un lapso: el lapso de observador. No estamos obligados a actuar o reaccionar siempre al impulso de la situación, o de lo que una conversación nos pueda instar a reaccionar compulsivamente.
MORALEJA:
Después de todo, vivir es una sucesión de escenas de las que somos los protagonistas la mayoría de veces. Este arte requiere del equilibrio entre actuar y observar.
Greate post. Keep posting such kind of information on your blog.
Im really impressed by your site.
Hello there, You have done a great job. I will definitely digg it
and in my opinion recommend to my friends. I’m confident they’ll be benefited from this website.
M'agradaM'agrada
Thank you a bunch for sharing this with all people you actually recognize what you’re speaking approximately!
Bookmarked. Kindly also discuss with my website =). We can have a link exchange arrangement between us
M'agradaM'agrada