luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

L’instant etern/The eternal instant/El instante eterno

✨Passaria hores en silenci només contemplant el mar i sentint la seva embriagadora melodia. Em preguntava el perquè d’aquesta fascinació i, sobretot, quan puntets de sol centellegen damunt les seves aigües agitades dibuixant-hi una catifa de claror.., i crec que en sé la resposta. És molt fàcil deixar d’existir en la matèria i existir en l’instant etern quan em submergeixo en la seva contemplació. És com si estigués abraçant amb la mirada l’univers inabastable puntejat d’estels d’allà dalt; si més no, aquest, a l’abast de la mà tan sols allargant-la cap a ell. Tanmateix, encara em fa viatjar molt més enllà de l’univers cap on ja no existeix la matèria, i, tot això s’esdevé en un segon.., és per això que m’extasia el mar, perquè em transporta a Déu.

✨I would spend hours in silence just gazing out at the sea and feeling its intoxicating melody. I wondered the reason for this fascination, especially when little dots of sunlight sparkle on its choppy waters, drawing a carpet of clarity.., and I think I know the answer. It is very easy to cease to exist in matter and to exist in the eternal instant when I immerse myself in its contemplation. It is as if I gaze was embracing the unattainable universe dotted with stars up there; at least, it is within arm’s reach just by reaching out towards him. Likewise, it still makes me travel far beyond the universe to where matter no longer exists, and all this happens in a second.., that’s why the sea m’extasia, because it transports me to God.

✨Pasaría horas en silencio sólo contemplando el mar y sintiendo su embriagadora melodía. Me preguntaba el porqué de esta fascinación, sobre todo, cuando puntitos de sol centellean sobre sus aguas agitadas dibujando una alfombra de claridad.., y creo que sé la respuesta. Es muy fácil dejar de existir en la materia y existir en el instante eterno cuando me sumerjo en su contemplación. Es como si estuviera abrazando con la mirada el universo inalcanzable punteado de estrellas allá arriba; cuando menos, éste, al alcance de la mano tan solo alargándola hacia él. Asimismo, aún me hace viajar mucho más allá del universo hacia dónde ya no existe la materia, y, todo esto sucede en un segundo.., es por eso que m’extasia el mar, porque me transporta a Dios .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: