luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Guspirejant/Scintillateing/Centelleando

“Jo no sé lo que teniu que us estimo tant, muntanyes (Joan Maragall) És cert, al menys per mi, quan els ulls reposen en la llunyania i s’esbatanen, sobre tot per una .., alguna cosa de dins guspireja. Per què ens agrada tant veure aquestes tonalitats del cel? Ens commou tant que ens fa sortir la vena poètica. Ens estova les resistències i ens torna lleugers com una ploma, ens fa sortir l’amor que tenim a dins, a l’ànima, l’amor per un món que sabem que pot ser millor i que ho serà.

“I don’t know what you have that I love you so much, mountains (Joan Maragall)” It is true, at least for me, when the eyes repose in the remoteness and open wide especially at a sunset or a sunrise… something inside scintillates. Why do we like to see these tonalitys of the sky so much? It moves us so much that it brings us out the poetic vein. It softens our resistance and makes us light as a feather, it makes us come out the love that we have inside, in the soul, the love for a world that we know can be better and that it will be better.

“Yo no sé lo que tenéis que os quiero tanto, montañas (Joan Maragall)” Es cierto, al menos para mí, cuando los ojos reposan en la lejanía y se abren de par en par sobre todo por una puesta o una salida de sol.., algo de el interior centellea. ¿Por qué nos gusta tanto ver estas tonalidades del cielo? Nos conmueve tanto que nos hace salir la vena poética. Nos ablanda las resistencias y nos vuelve ligeros como una pluma, nos hace salir el amor que tenemos dentro, en el alma, el amor por un mundo que sabemos que puede ser mejor y que lo será.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: