luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Aturar una programació/Stop a programming/Detener una programación

Aturar una programació

Com contrarestar una programació que fins i tot ha estat involuntària? Amb una reprogramació voluntària. És a dir, amb un exercici repetitiu però conscient per inculcar allò que volem desfer de la nostra ment que s’ha instal·lat sense permís.
Hi ha dificultat en tornar a recuperar la meva pròpia identitat desdibuixada enmig de tanta informació contrària enfocada només a l’exterior, a la part física només, oblidant que jo no sóc aquest físic, sinó que jeu en el meu interior la meva veritable identitat.
La meva veritable identitat és l’ànima, el que pensa, el que parla, el que sent, el que actua, el que tem, el que estima, etc. Jo ho faig tot a través d’aquest cos que he obtingut. Dic, quan em refereixo als membres o òrgans d’aquest cos: el meu cervell, el meu cor, la meva cara, els meus ulls, les meves cames.., no dic: jo el cervell, jo el cor, jo la cara, jo els ulls…etc. És clar que són elements que em pertanyen a “mi”. A qui…? A qui condueix aquest cos: a “jo, l’ànima”.
Per fer-ho ferm, per des-programar l’error de considerar-me un cos, he de repetir-me al llarg de el dia, quan me’n recordi, al fer alguna acció, per exemple si estic escombrant, repetir-me mentalment: “jo, l’ànima, estic escombrant”, o , si estic parlant amb algú: “jo, l’ànima, estic parlant amb aquesta altra ànima”, o, si estic patint una malaltia: “el meu cos ha emmalaltit, però jo, l’ànima, estic sana tot i que senti el dolor”, etc…
Si mantenim aquesta pràctica amb determinació, anirem des-programant la consciència de ser un cos i anirem entrant en una nova consciència alliberadora que aviat donarà els seus fruits.

Stop a programming

How to counteract a programming that has even been involuntary? With a voluntary rescheduling. That is, with a repetitive but conscious exercise to instill what we want to get rid of from our mind that has been installed without permission.
There is difficulty in recovering my own blurred identity in the midst of so much contrary information focused only on the outside, on the physical part only, forgetting that I am not that physical, if not my true identity lies inside me.
My true identity is the soul, the one who thinks, the one who speaks, the one who feels, the one who acts, the one who fears, the one who loves, etc. I do everything through that body that I have obtained. I say, when I refer to the members or organs of that body: my brain, my heart, my face, my eyes, my legs.., I am not saying: I the brain, I the heart, I the face, I the eyes…etc. It is clear that they are elements that belong to “me”. To who…? Who does that body lead to: “to I, the soul.”
To make it firm, to deprogram the error of considering myself a body, I must repeat myself throughout the day, when I remember it, when doing some action, for example if I am sweeping, mentally repeat to myself: “I, the soul, I am sweeping”, or If I am talking to someone: “I, the soul, I am talking to that other soul”, or, if I am suffering from a disease: “my body has fallen ill, but I, the soul, am healthy even if I feel the pain”.
If we maintain this practice with determination, we will deprogram the consciousness of being a body and we will enter a new liberating consciousness that will soon bear fruit.

Detener una programación

Cómo contrarrestar una programación que incluso ha sido involuntaria? Con una reprogramación voluntaria. Es decir, con un ejercicio repetitivo pero consciente para inculcar aquello que queremos deshacer de nuestra mente que se ha instalado sin permiso.
Hay dificultat en volver a recuperar mi propia identidad desdibujada en medio de tanta información contraria enfocada solo en el exterior, en la parte física solamente, olvidando que yo no soy ese físico, sino que yace en mi interior mi verdadera identidad.
Mi verdadera identidad es el alma, el que piensa, el que habla, el que siente, el que actua, el que teme, el que ama, etc. Yo lo hago todo através de ese cuerpo que he obtenido. Digo, cuando me refiero a los miembros u órganos de ese cuerpo: mi cerebro, mi corazón, mi cara, mis ojos, mis piernas.., no digo: yo el cerebro, yo el corazón, yo la cara, yo los ojos…etc. Está claro que son elementos que me pertenecen a “mí”. ¿A quién…? A quien conduce ese cuerpo: a “yo, el alma”.
Para hacerlo firme, para desprogramar el error de considerarme un cuerpo, debo repetirme a lo largo del dia, cuando me acuerde, al hacer alguna acción, por ejemplo si estoy barriendo, repetirme mentalmente: “jo, el alma, estoy barriendo”, o, si estoy hablando con alguien: “yo, el alma, estoy hablando con esa otra alma”, o, si estoy sufriendo una enfermedad: “ mi cuerpo ha enfermado, pero yo, el alma, estoy sana aunque sienta el dolor”.
Si mantenemos esa práctica con determinación, iremos desprogramando la conciencia de ser un cuerpo e iremos entrando en una nueva conciencia liberadora que pronto va a dar sus frutos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: