És bo no defallir
De vegades, quan anem avançant per un camí, ens distreuen moltes coses, més ben dit, ens quedem extasiats contemplant el paisatge, una flor, un insecte de colors brillants, el cant refilat dels ocells, etc. De fet parlo per mi, perquè potser d’altres seguiran avançant cap a la meta sense aturar-se, ferms i decidits; jo em distrec. Malgrat tot, avui he tingut una experiència que m’ha fet sorprendre’m de mi mateixa. Ha estat molt natural, sense cap esforç per mantenir-me en pau.
M’explico: Sota la finestra de la meva habitació, durant tota la nit i matinada, fins tot just acabar la meditació de les 4, a les 5 a trenc d’alba, una gresca, crits i riallades, música estrident “disco”, cops de porta, anades i vingudes constants i intermitents de nois i noies, s’han anat succeint. Sé que en un altre temps m’hagués posat molt nerviosa, m’hagués recargolat per dins, i, segur que l’insomni m’hagués fet el seu regal, però no ha estat així. Em meravellava de mi mateixa pel meu estat de pau, de no sentir menyspreu, de no enfadar-me; cada dos per tres em despertaven, però pel fet de sentir-me en pau.., em tornava a dormir dolçament.
Aquesta experiència d’avui, m’ha fet sentir que segueixo avançant (gairebé sense adonar-me’n), pel camí espiritual tot i les distraccions que pugui trobar. Tots som diferents i podem encarar el camí que tenim al davant de diverses maneres, si més no, el seguim i avancem. Avui ha quedat demostrat per a mi i ho he volgut compartir perquè és bo no defallir mai; el camí sobre al nostre pas.
It is good not falter
Sometimes, when we are advancing along a path, many things distract us, rather, we remain ecstatic contemplating the landscape, a flower, a brightly colored insect, the outlined song of the birds, etc. In fact I speak for myself, because perhaps others will continue advancing towards the goal without stopping, firm and determined; I distracted me. However, today I have had an experience that has made me surprise myself. It has been very natural, without any effort to keep me in peace.
I explain me: Under the window of my room, throughout the night and early morning, until just after the 4 o’clock meditation, at 5 o’clock at dawn, a spree, shouts and laughter, strident “disco” music, doors slamming, comings and goings, constant and intermittent arrivals of boys and girls, they have been happening. I know that in another time I would have been very nervous, I would have twisted inside, and, surely, insomnia would have given me its gift, but it has not been like that. I marveled at myself for my state of peace, not feeling contempt, not getting angry; every two by three they woke me up, but, justly because I felt at peace.., I went back to sleep sweetly.
This experience today has made me feel that I continue to advance (almost without realizing it), on the spiritual path despite the distractions that I may find. We are all different and we can face the road that we have at front in various ways, at least we follow it and move forward. Today has been demonstrated for me and I wanted to share it because it is good to never falter; the road opens at our step.
Es bueno no desfallecer
A veces, cuando vamos avanzando por un camino, nos distraen muchas cosas, mejor dicho, nos quedamos extasiados contemplando el paisaje, una flor, un insecto de colores brillantes, el canto perfilado de los pájaros, etc. De hecho hablo por mí, porque quizás otros seguirán avanzando hacia la meta sin detenerse, firmes y decididos; yo me distraigo. Sin embargo, hoy he tenido una experiencia que me ha hecho sorprenderme de mi misma. Ha sido muy natural, sin ningún esfuerzo por mantenerme en paz.
Me explico: Bajo la ventana de mi habitación, durante toda la noche y madrugada, hasta nada más terminar la meditación de las 4, a las 5 al amanecer, una juerga, gritos y carcajadas, música estridente “disco” , portazos, idas y venidas constantes e intermitentes de chicos y chicas, se han ido sucediendo. Sé que en otro tiempo me hubiera puesto muy nerviosa, me hubiera retorcido por dentro, y, seguro que el insomnio me hubiera hecho su regalo, pero no ha sido así. Me maravillaba de mí misma por mi estado de paz, de no sentir desprecio, de no enfadarme; cada dos por tres me despertaban, pero por el hecho de sentirme en paz.., me volvía a dormir dulcemente.
Esta experiencia de hoy, me ha hecho sentir que sigo avanzando (casi sin darme cuenta), por el camino espiritual a pesar de las distracciones que pueda encontrar. Todos somos diferentes y podemos encarar el camino que tenemos delante de varias maneras, al menos, lo seguimos y avanzamos. Hoy ha quedado demostrado para mí y lo he querido compartir porque es bueno no desfallecer nunca; el camino se abre a nuestro paso.