luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Creuant mirades/Crossing glances/Cruzando miradas

Aquest és un fenomen molt intrigant.., quan anem caminant i algú es posa al davant i creuem la mirada i decidim esquivar-lo a un costat per seguir el nostre camí, però resulta que l’altre ha decidit esquivar-me pel mateix cantó que jo i després fem el contrari i l’altre fa el mateix i tornem a ensopegar.., i tan sols aconseguim no topar-nos quan deixem de mirar-nos als ulls. Què hi ha a la mirada de tots nosaltres? Aquestes coses em refermen la fe de ser una ànima en un cos i que l’altre també és una ànima en un cos i que a nivell d’ànimes ens comuniquem telepàticament; sinó.., què és? Quina meravella el dia que no em calguin proves per tenir-ne la certesa natural! Us heu mirat mai al ulls sense que hi hagi cap necessitat, tan sols pel fet de mirar-se un mateix als ulls? Donar-se un temps per fer-ho és un gran reconeixement a si mateix. S’ha de fer amb calma i amb la ment oberta al que pugui passar; mirar-se a les ninetes on s’obre el món del interior deixant de banda si hi ha el fons dels ulls o el nervi òptic, anant molt més enllà del físic i oblidar la resta del cos.

Crossing glancesThis is a very intriguing phenomenon.., when we are walking and someone put on in front of us and we cross our glances and we decide to dodge him to one side to continue our way, but it turns out that the other has decided to dodge me on the same side as me and then we do on the contrary, the other does the same and we stumble again.., and we only manage not to bump into each other when we stop looking into each other’s eyes. What is in the eyes of all of us? These things reaffirm my faith that I am a soul in a body and that the other is also a soul in a body and that at the soul level we communicate telepathically; if not.., what is it? How wonderful the day that I do not need tests to have this natural certainty! Have you looked into your eyes without any need, just for the fact of looking yourself in the eye? Taking the time to do it is a great self-appreciation. You have to do it calmly and with an open mind to what may happen; look at oneself at the pupils where the world of the interior opens, leaving aside if there is the fundus of the eyes or the optic nerve, going far beyond the physical and forgetting the rest of the body.

Este es un fenómeno muy intrigante.., cuando vamos caminando y alguien se pone delante y cruzamos la mirada y decidimos esquivarlo a un lado para seguir nuestro camino, pero resulta que el otro ha decidido esquivarme por el mismo lado que yo y luego hacemos lo contrario y el otro hace lo mismo y volvemos a tropezar.., y tan sólo conseguimos no toparnos cuando dejamos de mirarnos a los ojos. ¿Qué hay en la mirada de todos nosotros? Estas cosas me reafirman la fe de ser un alma en un cuerpo y que el otro también es un alma en un cuerpo y que a nivel de almas nos comunicamos telepáticamente; sino.., ¿qué es? ¡Qué maravilla el día que no me hagan falta pruebas para tener la certeza natural! ¿Os habeis mirado a los ojos sin que haya ninguna necesidad, tan sólo por el hecho de mirarse a uno mismo a los ojos? Darse un tiempo para hacerlo es un gran reconocimiento a sí mismo. Hay que hacerlo con calma y con la mente abierta a lo que pueda pasar; mirarse a las pupilas donde se abre el mundo del interior dejando de lado si hay el fondo de los ojos o el nervio óptico, yendo mucho más allá de lo físico y olvidar el resto del cuerpo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: