luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

La Relació/The Relationship/La Relación

Full HD. Animation created exclusively for iStockphoto. Loopable from frame 111 to frame 338. Learn how to use luma matte here: http://www.istockphoto.com/article_view.php?ID=429/

Com ens relacionem amb els pares?
Com ens relacionem amb un amic?
Com ens relacionem amb la parella?
Com ens relacionem amb un germà/na?


De segur que no sempre els anirem pidolant, ni queixant-nos, ni els anirem amb lamentacions. De natural hi hauran alegries i penes perquè aquest món és així; dual. Ens han ensenyat que la relació amb Déu és de desigualtat; millor dit, som uns pobres desgraciats que clamen misericòrdia a un Ésser que tot ho pot, que tot ho veu i que cap pensament humà se Li escapa. Creiem que qualsevol desgràcia que s’esdevé és perquè Déu ho vol així; se L’ha tingut com a un gran castigador. Qui voldria ser enemic d’algú tan poderós? Ens han ensenyat a témer-Lo més que a estimar-Lo.., i així ens hem allunyat d’Ell.
Tanmateix, Ell ara diu que ja és temps de conèixer-Lo tal com és i què és de veritat. Per això primer se’ns presenta i diu: “Jo sóc el vostre Pare de l’ànima. Us fa por el vostre pare del cos?, us postreu de genolls davant seu?; li clameu misericòrdia? No sóc com heu après que sóc. Ho heu après dels que no Em coneixen.“
Ja no és temps de relacionar-se amb Déu d’aquella forma antiga. És temps de reconèixer-Lo i de relacionar-nos amb Ell amb veritable amor, no pas amb un amor que espera que li solucioni tot. Déu no accepta xantatges i tampoc pot beneficiar a uns en contra d’altres perquè no pren partit; així no seria un bon Pare. Ell ens revela que nosaltres som els responsables de tots els nostres actes i per tant dels resultats; qualsevol acció te una repercussió tot i que no hagi estat feta en l’actual vida en la que estem.
Si s’entén bé aquest punt, comprendrem que no hi ha càstig de Déu, sinó que ve de lluny la repercussió que ara ens pugui afectar i que creiem que no ens ho mereixem. En fi.., res d’això; ja no ens podem relacionar amb Ell com algú que millor ser-hi amic; sinó, com a qui s’estima de veritat i a qui se Li explica tot sense queixes ni pidolant almoines. Som els Seus fills com a ànimes, i l’ajuda hi és inclosa si hi ha un cor honest. Ell només ens demana una cosa: “Recordeu-Me només a Mi tant sovint com pugueu, i així l’ànima es va netejant de tantes càrregues de vides anteriors.

How do we relate to parents?
How do we relate to a friend?
How do we relate to the couple?
How do we relate to a sibling?


Surely we will not always beg them, or complain, or go to them with wailings. Naturally there will be joys and sorrows because this world is like that; dual. They have taught us that the relationship with God is unequal; rather, we are poor wretches who cry out for mercy to a Being who can do everything, who sees everything and that no human thought escapes Him. We believe that any misfortune that happens is because God wants it that way; he has been regarded as a great punisher. Who would want to be the enemy of someone so powerful? We have been taught to fear Him more than love Him.., and thus we have turned away from Him.
However, He now says that it is time to get to know Him as He is and what He really is. For this, he first presents himself to us and says: “I am your Father of the soul. Are you afraid of your father of the body?; do you kneel before him?; do you cry out he for mercy? I am not how you have learned that I am. You have learned from those who do not know Me. “
It is no longer the time to relate to God in that old way. It is time to recognize him and to relate to Him with true love, not with a love that hopes that He will solve everything for you. God does not accept blackmail and neither can he benefit some against others because he does not take sides; so he would not be a good Father. He reveals to us that we are responsible for all our actions and therefore for the results; any action has an impact even if it has not been done in the current life we ​​are in.
If this point is well understood, we will understand that there is no punishment from God, but that the repercussion that now can affect us comes from afar and that we believe that we do not deserve it. Anyway.., none of that; We can no longer relate to Him, as someone that better to be friends with; if not, as to whom he truly loves himself, and to whom everything is explained without complaint or begging for alms. We are His children as souls, and help is included if there is an honest heart. He only asks us one thing: “Remember Me only Me as often as you can, and thus the soul is cleansing itself of so many burdens from previous lives.

¿Cómo nos relacionamos con los padres?
¿Cómo nos relacionamos con un amigo?
¿Cómo nos relacionamos con la pareja?
¿Cómo nos relacionamos con un hermano/a?


Seguro que no siempre iremos mendigándoles, ni quejándonos, ni les iremos con lamentaciones. De natural habrá alegrías y penas porque este mundo es así; dual. Nos han enseñado que la relación con Dios es de desigualdad; mejor dicho, somos unos pobres desgraciados que claman misericordia a un Ser que todo lo puede, que todo lo ve y que ningún pensamiento humano se le escapa. Creemos que cualquier desgracia que sucede es porque Dios lo quiere así; se Le ha tenido como un gran castigador. ¿Quién querría ser enemigo de alguien tan poderoso? Nos han enseñado a temerle más que amarle.., y así nos hemos alejado de Él.
Sin embargo, Él ahora dice que ya es tiempo de conocerle tal cómo es y qué es de verdad. Para ello primero se nos presenta y dice: “Yo soy vuestro Padre del alma. ¿Os da miedo vuestro padre del cuerpo?, ¿os postrais de rodillas ante él?; ¿le clamais misericordia? No soy como habeis aprendido que soy. Lo habeis aprendido de los que no Me conocen.”
Ya no es tiempo de relacionarse con Dios de aquella forma antigua. Es tiempo de reconocerle y de relacionarnos con Él con verdadero amor, no con un amor que espera que le solucione todo. Dios no acepta chantajes y tampoco puede beneficiar a unos en contra de otros porque no toma partido; así no sería un buen Padre. Él nos revela que nosotros somos los responsables de todos nuestros actos y por tanto de los resultados; cualquier acción tiene una repercusión aunque no haya sido hecha en la actual vida en la que estamos.
Si se entiende bien este punto, comprenderemos que no hay castigo de Dios, sino que viene de lejos la repercusión que ahora nos pueda afectar y que creemos que no nos lo merecemos. En fin.., nada de eso; ya no nos podemos relacionar con Él como alguien que mejor estar amigo; sino, como a quien se ama de verdad y al que se Le explica todo sin quejas ni mendigando limosnas. Somos los Sus hijos como almas, y la ayuda está incluida si hay un corazón honesto. Él sólo nos pide una cosa: “Recordadme sólo a Mi tan a menudo como podais, y así el alma se va limpiando de tantas cargas de vidas anteriores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: