luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Punxes,flors i diamants/Thorns, flowers and diamonds/Espinas, flores y diamantes

Els viatgers que una vegada van baixar a la Terra, ja no van tornar a la seva llar; i, com passa quan viatges, t’adaptes a l’entorn i prens els costums.., i mica en mica vas perdent els teus inicis adoptant una nova identitat//Travelers who once came down to Earth no longer returned home; And, as happens when you travel, you adapt to the environment and take on the customs … and little by little you lose your beginnings, adopting a new identity//Los viajeros que una vez bajaron a la Tierra, ya no volvieron a su hogar; y, como ocurre cuando viajas, te adaptas al entorno y tomas las costumbres.., y poco a poco vas perdiendo tus inicios adoptando una nueva identidad.

CANÇÓ/SONG/CANCIÓN: तुमने रात सोने में और दिन खाने में बिताया। आपका जीवन, जो एक हीरे के समान मूल्यवान था, अब एक खोल के रूप में कम मूल्य का है। //Vau passar la nit dormint i el dia menjant. La vostra vida que era tan valuosa com un diamant, ara val tan poc com una clofolla // You spent the night sleeping and the day eating. Your life, which was as valuable as a diamond, now has as little value as a shell // Pasasteis la noche durmiendo y el día comiendo. Vuestra vida, que era tan valiosa como un diamante, ahora vale tan poco como una concha.
MundoJardín - Web de Jardinería Online » Mundo Jardín

El Pare ens revela que quan va ser el primer cop que vam venir a poblar aquesta Terra, érem com flors vivents en el jardí espiritual que era el Planeta, res a veure amb jardí de punxes que avui és. Els pocs éssers humans que fa 5000 anys el poblàvem érem com diamants polits, brillants i purs. Mirem-nos ara al mirall.., hi ha de tot, però abunda la manca d’espiritualitat. En aquells moments érem naturalment conscients de ser esperits en cossos i degut a tenir-nos aquesta consideració els uns als altres, mai dels mais, ens “punxàvem”, sinó que ens estimàvem d’una forma sana. I també érem així de respectuosos amb tot el que ens envoltava: animals, plantes, entorn, etc.

  • Causar pesar un a l’altre és punxar com una punxa.
El Pare ara diu: pertanyeu-Me només a Mi, és a dir, feu-vos Meus amb la vostra ment i recordeu-Me tant com us sigui possible, i els sanskars aspres que us fan ser com clofolles aniran suavitzant-se i endolcint els vostres caràcters i serà possible la transformació del món.
Es recorda que quan els éssers humans aconsegueixen transformar-se, la matèria també es transforma.

Los 10 jardines más bellos del mundo que te inspirarán a crear tu jardín |  Bleu & Blanc

The Father reveals to us that when it was the first time that we came to populate this Earth, we were like living flowers in the spiritual garden that was the Planet, nothing to do with the garden of thorns that it is today. The few human beings who we inhabited it 5000 years ago we were like polished, brilliant and pure diamonds. Let’s now look at ourselves in the mirror.., there is everything, but the lack of spirituality abounds. At those times we were naturally aware of being spirits in bodies and due to having this regard for each other, never ever did we “prick” each others, but rather we loved each other in a healthy way. And we were also that respectful of everything surrounded us: animals, plants, environment, etc.

  • To cause each other grief is to prick like a thorn
The Father now says: belong Me only to Me, that is, make yourselves Mine with your mind and remember Me as much as possible, and, the rough sanskares that make you like shells will soften and sweeten your characters and the transformation of the world will be possible.
It is remembered that when human beings manage to transform, matter also transforms.

El túnel de flores más bonito del mundo?...(Jardín Kawachi Fuji, Japón) -  101 Lugares increíbles

El Padre nos revela que cuando fue la primera vez que vinimos a poblar esta Tierra, éramos como flores vivientes en el jardín espiritual que era el Planeta, nada que ver con jardín de espinas que hoy es. Los pocos seres humanos que hace 5000 años lo poblábamos éramos como diamantes pulidos, brillantes y puros. Mirémonos ahora al espejo.., hay de todo, pero abunda la falta de espiritualidad. En aquellos momentos éramos naturalmente conscientes de ser espíritus en cuerpos y debido a tenernos esta consideración unos a otros, jamás de los jamases, nos “pinchávamos”, sino que nos queríamos de una forma sana. Y también éramos así de respetuosos con todo lo que nos rodeaba: animales, plantas, entorno, etc.

  • Causar pesar uno al otro es pinchar como una espina.
El Padre ahora dice: pertenecédme sólo a Mí, es decir, háganse Mios con vuestra mente y recordádme tanto como os sea posible, y los sanskares ásperos que os hacen ser como cáscaras irán suavizándose y endulzando vuestros carácteres y será posible la transformación del mundo.
Se recuerda que cuando los seres humanos consiguen transformarse, la materia también se transforma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: