Tan rics tan purs/So rich so pure/Tan ricos tan puros

Tan rics tan purs

L’ambició és un sentiment tan poderós que si no es controla pot amargar-nos la vida a nosaltres mateixos i al món sencer. Com tot sentiment, si passa al costat fosc.., esdevé un malson per a tothom. Es transforma en un vici maligne.

Quan era petita no hi havien tantes propietats, o potser no estaven delimitades. Recordo que podia anar per qualsevol lloc sense por de que aparegués algun propietari, enfurismat perquè li trepitgés la seva terra; a Amèrica del nord et venen a rebre amb el fusell a la mà! (segons he vist en algunes pelis) i sembla ser que reflecteixen el que passa allà. Aquí no passa tant, però veus tanques per tot arreu segons on vagis a passejar. És una sensació de que sóc molt pobre perquè no tinc cap lloc on poder anar que no siguin els camins marcats. Vaig estar vivint a Mallorca una temporada fa quaranta anys i va arribar un moment que em sentia empresonada: tot eren camps amb muralles de pedra i amb tanques de filferro, era com un laberint; molt aclaparador; sobretot pels voltants de Manacor. I fa uns anys, aquí, la costa va començar a estar adquirida per particulars i hotels; ja no es podia anar gairebé en cap platja, fins que s’hi va posar remei, i això els ho agraeixo a la formació política que en aquell moment va fer una gran lluita per recuperar els espais riberencs.

• Fills, quan éreu purs i sense vicis, éreu molt feliços. Ningú era tan ric com vosaltres. Teníeu felicitat il·limitada. La terra, el cel, tot, era a les vostres mans.

Quan no es posseeix res, es posseeix tot perquè res és de ningú i és de tothom. Aquesta és la veritable riquesa que ve agafada de la mà de ser gent amb totes les virtuts. La mesquinesa no hi és quan hi ha generositat natural, o sigui, quan el sentiment de possessió, no ocupa l’espai del cor. Però això només passa en el temps en que els éssers humans som així de natural tarannà. Si ens adonem del perquè del sofriment mundial, veurem que tot és provocat pels vicis: odi, arrogància, avarícia, ego, enganxament, ira, acaparament, etc… Sí, som molts! Però s’ha fet un estudi dels recursos de la Terra en els que diuen que si no hi hagués acaparament d’uns quants, la resta podrien viure sense dificultats.
Vindrà el dia en que hi haurà el despertar de la intel·ligència pura; aquest temps no és lluny; el tenim a tocar; gairebé podem veure la copa dels arbres d’aquesta civilització nova i pura quan comencem a transformar tots aquests vicis, que hi ha dins nostre com “àliens”, per les virtuts que son la cara oposada d’aquests mateixos vicis, ara situats en la negativitat.

La ira:        és una força creadora però ara és al costat fosc.
L'ego:         és la identitat pròpia però enfocada només en el cos.
L'enganxament: és l'amor malentès.
L'acaparament: és un fill de l'avarícia.
L'avarícia :   és la por de quedar-se sense res.
L'arrogància:  és la reialesa de l'ésser ara en estat negatiu.
L'odi:         és la manca del sentiment de l'amor; quan un se sent estafat per la vida.

So rich so pure

Ambition is such a powerful feeling that if left unchecked it can make life bitter for ourselves and the whole world. Like all feelings, if you go to the dark side.., it becomes a nightmare for everyone. It becomes an evil vice.

When I was little there weren’t that many properties, or maybe they weren’t delimited. I remember that she could go anywhere without fear that an owner would appear, enraged that he would step on her land; in North America they come to greet you with rifle in hand! (as I have seen in some movies) and it seems that they reflect what happens there. Not so much happens here, but you see fences everywhere depending on where you go for a walk. It is a feeling that I am very poor because I have nowhere to go other than the marked paths. I was living in Mallorca for a season forty years ago and at one point I felt imprisoned: everything was fields with stone walls and wire fences, it was like a labyrinth; very overwhelming; especially in the surroundings of Manacor. And a few years ago, here, the coast began to be acquired by individuals and hotels; You could not go to almost any beach, until a remedy was made, and I thank the political formation that at that time made a great fight to recover the riverside spaces.

• Children, when you were pure and without vices, you were very happy. Nobody was as rich as you. You had unlimited happiness. The earth, the sky, everything, was in your hands.

When you don’t own anything, you own everything because nothing belongs to anyone and belongs to everyone. This is the true wealth that comes hand in hand with being people with all the virtues. Pettiness does not exist when there is natural generosity, that is, when the feeling of possession does not occupy the space of the heart. But this only happens in the time when human beings are this natural-minded. If we realize the reason for world suffering, we will see that everything is caused by vices: hatred, arrogance, greed, ego, attachment, anger, hoarding, etc … Yes, we are many! But a study has been made of the resources of the Earth in which they say that if there were not hoarding a few, the rest could live without difficulties.
The day will come when there will be the awakening of pure intelligence; this time is not far away; it’s only one step away; We can almost see the treetops of this new and pure civilization when we begin to transform all these vices, which are within us as àliens, for the virtues that are the opposite face of these same vices, now situated in negativity.

Anger:      it is a creative force but now it is on the dark side.
The ego:    it is the own identity but focused only on the body.
Attachment: it is love misunderstood.
Hoarding:   it is a child of greed.
Greed:      it is the fear of being left with nothing.
Arrogance:  it is the royalty of the being now in a negative state.
Hate:       it is the lack of the feeling of love; when one feels cheated by life.

Tan ricos tan puros

La ambición es un sentimiento tan poderoso que si no se controla puede amargarnos la vida a nosotros mismos y al mundo entero. Como todo sentimiento, si pasa al lado oscuro.., convierte en una pesadilla para todo el mundo. Se transforma en un vicio maligno.

Cuando era pequeña no habían tantas propiedades, o tal vez no estaban delimitadas. Recuerdo que podía ir por cualquier lugar sin temor a que apareciera algún propietario, enfurecido porque le pisara su tierra; en América del norte ¡te vienen a recibir con el fusil en la mano! (según he visto en algunas pelis) y parece ser que reflejan lo que pasa allí. Aquí no pasa tanto, pero ves vallas en todas partes según donde vayas a pasear. Es una sensación de que soy muy pobre porque no tengo ningún lugar donde poder ir que no sean los caminos marcados. Estuve viviendo en Mallorca una temporada hace cuarenta años y llegó un momento que me sentía encarcelada: todo eran campos con murallas de piedra y con cercas de alambre, era como un laberinto; muy agobiante; sobre todo en los alrededores de Manacor. Y hace unos años, aquí, la costa comenzó a ser adquirida por particulares y hoteles; ya no se podía ir casi en ninguna playa, hasta que se puso remedio, y eso se lo agradezco a la formación política que en ese momento hizo una gran lucha para recuperar los espacios ribereños.

• Hijos, cuando erais puros y sin vicios, erais muy felices. Nadie era tan rico como vosotros. Teníais felicidad ilimitada. La tierra, el cielo, todo, estaba en vuestras manos.

Cuando no se posee nada, se posee todo porque nada es de nadie y es de todos. Esta es la verdadera riqueza que viene cogida de la mano de ser gente con todas las virtudes. La mezquindad no existe cuando hay generosidad natural, o sea, cuando el sentimiento de posesión, no ocupa el espacio del corazón. Pero esto sólo ocurre en el tiempo en que los seres humanos somos así de natural talante. Si nos damos cuenta del porqué del sufrimiento mundial, veremos que todo es provocado por los vicios: odio, arrogancia, avaricia, ego, apego, ira, acaparamiento, etc… ¡Sí, somos muchos! Pero se ha hecho un estudio de los recursos de la Tierra en los que dicen que si no hubiera acaparamiento de unos cuantos, el resto podrían vivir sin dificultades.
Vendrá el día en que habrá el despertar de la inteligencia pura; este tiempo no está lejos; lo tenemos a tocar; casi podemos ver la copa de los árboles de esta civilización nueva y pura cuando empezamos a transformar todos estos vicios, que hay dentro de nosotros como àliens, por las virtudes que son la cara opuesta de estos mismos vicios, ahora situados en la negatividad.

La ira:           es una fuerza creadora pero ahora está al lado oscuro.
El ego:           es la identidad propia pero enfocada sólo en el cuerpo.
El apego:         es el amor malentendido.
El acaparamiento: es un hijo de la avaricia.
La avaricia:      es el miedo de quedarse sin nada.
La arrogancia:    es la realeza del ser ahora en estado negativo.
El odio:          es la falta del sentimiento del amor; cuando uno se siente estafado por la vida.